nissaga d’en Bernat

HISTÒRIA DE LA FAMÍLIA CARDELÚS DES DEL SEGLE XVI
NISSAGA D’EN BERNAT
recull históric d’Alfons Cardelús

 

1ª generació (occitana únicament).

BERNAT CARDALUS ¿?  ==========Joana ¿?
pagès a Usen (¿= Unzent?), bisbat de Pàmies.
a. 1.500 + a. 1564                       a. 1500 + a. 1564

Les anteriors dades les he extret de la declaració que féu llur fill Bernat en atorgar testament a Olot el 24-12-1564 (A.C. Notari d’Olot Jeroni Bassols, testament de l’any 1564, que curiosament es transcriu en dos Manuals diferents: O-158, F. 331v. – 332v.; i O-160, F. 250 – 251, amb un text similar, escrit en català).

Però, com suara he explicat, no m’ha estat possible confirmar aquelles dades sobre el terreny, o sigui, en el bisbat de Pàmies, on hem estat mantes vegades sense  aconseguir el més mínim rastre documental dels Cardalus, cosa que s’explica, d’una banda, per les guerres religioses dels segles XIII (càtars) i XVI (hugonots) i la de successió del Regne de Navarra que tingué lloc a primers d’aquest darrer, durant les quals es destruí o foragità molta documentació; i d’altra banda, perquè probablement la família Cardalus no feia molts anys que era arrelada a la Comarca, ja que devia ser era oriünda d’alguna altra regió occitana. ¿País de Serres, o bé Querci Blanc?

 

2ª generació (passa d’occitana a catalana).

                              a.1539 St. Privat de Bas
BERNAT CARDALÚS ¿?  ============Joana Solà ¿?
Usen ¿= Unzent? d. 1510.              St. Privat de Bas d. 1510.
+10-01-1565 Olot.                                 +d.1557 Olot.
gabalader (¿= cap de colla) i traginer, a Olot.
(a) (alies Ridaura).

Són moltes les referències a en Bernat Cardalus (a) Ridaura que he trobat en els llibres eclesiàstics d’Olot, en les escriptures notarials que atorgà i en el propi testament, encara que no les suficients per a poder completar les seves dades personals.

En Bernat fou el pioner dels Cardalus que vingueren a Olot a començaments del segle XVI, ja que el primer document de l’època que ens en parla -la partida de Baptisme de sa filla Margarida de data 17-10-1539-, ens diu en llatí que era “gabalader laborator” (¿= galorder? = cap de colla) a la vila d’Olot, on habitava; encara que la dificultat que caracteritza als olotins per transcriure i pronunciar amb exactitud els noms va fer que l’escrivent d’aquesta partida el denominés defectuosament “Cardadus”.

No sé la data del seu naixement, i amb dificultat conec el lloc, si bé el de Usen que ell esmenta en el seu datat testament en precisar que pertany al bisbat de Pàmies, ens porta a la convicció que no pot ser altre que el poblet agrícola d’Unzent, que es troba a ponent de la ciutat d’aquest nom i té la seva petita història de parròquia discutida per les jurisdiccions eclesiàstiques de Pàmies i Tolosa.

Un altre motiu de llarga i intensa recerca ha estat, fins fa poc, el cognom i la procedència de la seva muller Joana. Ens consta, sí, que en Bernat Cardalus, probablement l’any 1538, es casà amb una dona que es deia Joana; que el primer fruit d’aquest matrimoni fou l’esmentada Margarida, en la data suara indicada; i que els altres fills foren set, tots barons, que es deien Gabriel, Dalmau, Joan (primer d’aquest nom), Esteve, Jeroni, Joan (segon d’aquest nom) i Miquel, dels quals parlarem seguidament. La muller i dos dels fills (Dalmau i el primer Joan) no sobrevisqueren a en Bernat. Però el cognom i els llocs de naixement i casament de la Joana no apareixia enlloc. En un principi, em creia que el seu cognom era Ridaura, fundant-me, d’una banda, en què a en Bernat se’l coneixia, més que pel seu cognom, per l’àlies Ridaure, i que en aquella època era freqüent que al gendre, si  era el marit d’una pubilla, se li atribuís com a àlies el cognom del sogre; i d’altra banda, en què als olotins (caracteritzats per estrafer les paraules poc corrents) els fos més còmode designar el nostre Bernat utilitzant la corrent paraula “Ridaura” (molt semblant a la denominació del poble veí, “Riudaura”), que el desconegut cognom estranger “Cardelús”, per a ells massa dificultós de recordar i pronunciar. Reforçava aquesta creença el fet que a les partides de baptisme de quasi tots els fills del matrimoni (excepte les de Margarida, Joan -el segon- i Miquel) es menciona el pare com a “Bernat de Ridaura”, i no apareix el seu cognom Cardelus. D’això, i a més del fet que no figurés mai cap familiar Ridaura en les partides sagramentals dels batejos i matrimonis dels descendents d’en Bernat i la Joana, era lògic deduir que el cognom de la mare, la Joana, era efectivament Ridaura, però que era filla única, sense parents pròxims. Per altra banda, el cognom Ridaura o Ridaure també podia provenir o del poble veí Riudaura, o del riuet Ridaura, que desemboca al Mediterrani prop de Calonge (aquesta darrera conjectura també feia possible donar un origen comú a la família de la Joana i a la dels Ridaura, de Girona). Però totes aquestes possibilitats s’esvaïren en aprofundir-hi.

Va haver-hi un temps en què vaig creure -també erròniament- que la Joana era filla d’en Pere Constans, un altre immigrat, sastre i calceter, que es casà amb Margarida, vídua catalana, guanyà molts diners en els seus negocis, comprà cases a la vila i fou una espècie de líder dels occitans a Olot. El seu òlim era “el Musset”, que no sé si li venia del fet que de petit fou un “mosset” espavilat, o bé de ser oriünd del poblet de Musset, situat al Conflent, prop del Canigó (Catalunya Nord). L’equivocada presumpció la fundava en què en Pere Constans tenia una filla que també es deia Joana (i aquest nom llavors era poc utilitzat a la vila d’Olot); i en que la padrina de bateig de la Margarida Cardalús (primer fruit del matrimoni Bernat  Cardalús – Joana)  fou la Margarida “Musseta”, l’esmentada muller d’en Pere Constans, fet que feia suposar que aquesta padrina li posà el seu nom a la neòfita perquè era la seva néta. No obstant, després d’estudiar el tema amb profunditat, vaig haver de reconèixer que anava errat: que el fet que la Margarida “Musseta” apadrinés a la primera filla d’en Bernat Cardalús i la Joana indicava que la seva àvia materna ja havia mort, i que l’apadrinament de la “Musseta” probablement no tingué altre significat que una deferència de l’immigrat Constans a l’immigrat Cardalús.

Malgrat això, no vull deixar d’explicar aquí una important actuació religiosa que, en interès col·lectiu, acabdillà en Pere Constans, ja mort en Bernat Cardalús: Quan els frares carmelites de l’Antiga Observança fundaren el Convent d’Olot a sol·licitud dels olotins (sobre aquest cenobi, tinc molt a dir sobre l’esforçada labor dels Barcons, els meus avantpassats materns en els segles XIX i XX), demanaren a les famílies benestants de la Comarca que assumissin cadascuna la construcció en pedra picada d’un dels altars laterals de l’església. I els occitans habitants de la vila i Comarca olotina, que eren molt devots de la Mare de Déu del Roser, patrona dels catòlics que llavors lluitaven a Occitània contra els hugonots, volgueren també col·laborar-hi construint a les seves costes un d’aquests altars laterals, dedicant-lo a l’esmentada Verge. A tal fi, presidida per en Pere Constans, es constituí una comissió de quatre occitans, que el dia 24-09-1570 va convenir amb el mestre de cases Pere Costa (davant del Notari d’Olot Joan Clos, A.C. 1570, O – 22, F. 124v. – 126) l’erecció de l’altar (el 2n. a l’esquerra, entrant al temple) sota l’advocació de la dita Verge del Roser. Al Conveni, en Pere Costa es comprometé a no exigir el pagament de l’obra fins que no s’haguessin aconseguit els diners que calien mitjançant un repartiment o “tall” que es féu entre els immigrants. Es cobrí la quantitat enterament, i s’acabà de pagar tota en el terme de dos anys. A la columna esquerra d’aquest altar hi figura, epigrafiada, la frase: “Aquesta és la capella dels francesos 1572” i les flors de llis de la Corona Reial de França. Val a dir que de francs n’hi havia ben pocs a Olot; la immensa majoria dels immigrants eren occitans.

Tornant al tema de la filiació de la Joana, muller d’en Bernat Cardalús, recentment he aconseguit trobar l’escriptura notarial d’esposalles de les segones. núpcies d’en Gabriel Cardalús (també (a) Ridaura) amb Rafaela Boïgues, celebrats el 8/10/1575 (Notari Gabriel Morató, de Sta. Pau; A.C. 1575, Liber O-261, F.74v.-78). I en ella s’expressen amb llenguatge planer, inusitada precisió i bona lletra, els noms i cognoms dels familiars dels contraents, fins i tot els de la mare del nuvi, d’on resulta amb total claredat que la mare d’en Gabriel Cardalús i muller d’en Bernat Cardalús, es deia Joana Solà (a l’escriptura hi figura com a Joana “Solana”, és a dir, filla de Can Solà), de St. Privat de Bas. I efectivament, a St. Privat encara es conserva el Mas Solà, al veïnat d’Alinyà, al peu de la carretera de muntanya que va de St. Privat de Bas a Vidrà, situat en un lloc enlairat, dins d’un espaiós prat, des d’on es domina un meravellós paisatge de la Vall de Bas. L’edifici és gran i ben cuidat, i  la façana porta epigrafiada la data de 1741 -molt posterior a l’època de la Joana-, si bé la casa ha estat restaurada recentment. Avui alberga una important explotació agrícola i ramadera. A la mateixa finca, dins de l’esmentat prat, hi ha les ruïnes de l’antiga parròquia sufragània del veïnat. Quan la Joana -que fou la nostra primera àvia catalana- es casà, el Mas ja existia i probablement  pertanyia en  propietat al seu pare o a la seva família, ja que en dates 26/06/1633 i 15/07/1635 o sigui, un segle després,  en Pere Solà, llavors “senyor útil i propietari del Mas Solà d’Alinyà, de St. Privat de Bas” rebé dues intimes relacionades amb el pagament d’un violari (Notari Antoni-Mateu Mercadal, de St. Quintí de Bas, Manual 1637, A.C. O-537, F.22 i anterior sense numerar). Com a incís, he d’expressar la meva sorpresa perquè mai cap membre de la família Solà figurés com a padrí en els batejos dels 8 fills del matrimoni Bernat Cardalús – Joana Solà, ni tampoc en els de llurs néts (a no ser que la padrina del fill Esteve, que figura en la partida de baptisme com “Anna Pasquala, de Sto. Privato de Basso”, B.2,F.60, fos una jove de Can Solà).

Aclarit el tema del cognom de la muller Joana -l’escatiment del qual ha estat feixuc pel temps empleat i els successius canvis de criteri que he hagut d’adoptar-, torno amb en Bernat Cardalús. Hem vist que l’any 1539, en la partida de bateig de la seva filla Margarida, declarà que el seu ofici era el de “gabalader”, paraula que interpreto com a sinònima de galorder o cap de colla. I és natural que a les primeries de viure a Olot ocupés aquest lloc de treball, o també que les funcions de “cap de colla” ja les exercís llavors respecte a la pròpia caravana transportista. El cert és que, poc després i fins a la seva mort, se’l qualificà en  tots els documents com a traginer, i de vegades com a mestre de traginers. Cal suposar que fou el mentor dels esmentats cosins, més joves, que anaven immigrant a Olot.

En el bateig dels fills d’en Bernat Cardalús i dels altres cosins foren padrins, generalment, persones destacades d’Olot o de la colònia occitana. Però ell, personalment, mai no figura apadrinant un neòfit o servint de testimoni en un casament. Aquest fet podria significar que en Bernat no intimava gaire amb els cosins ni amb la resta dels olotins, fossin occitans o catalans. Indubtablement, ell i sa muller devien ser persones molt treballadores i estalviadores.  Proven això dos fets: que d’una banda, quan nasqué el primer fruit del matrimoni, la filla Margarida (1539), el matrimoni passà alguna estretor econòmica fins al punt d’haver d’endeutar-se amb un prestador occità, en Joan Alvèrnia, oriünd de Llemotges, segons una escriptura pública de 28/12/1540 (Notari Galceran Bassols A.C. 216, Manual de 1541, F. 1 a 3), on en relacionar els deutors i deutes del dit Alvèrnia,  esmenta a “en Bernat de Ridaura per un dobló dels reials” (si bé hi consta també que el creditor “té rebuts a compte 5 sous de mans de la muller del dit Bernat de Ridaura”); i d’altra banda, al llarg del temps, el mateix matrimoni aconsegueix prosperar tant que, malgrat haver tingut 8 fills, fins i tot pot adquirir la propietat d’una casa al cèntric carrer de Sant Rafael de la vila d’Olot, que més tard fou objecte de donació a l’esmentada filla primogènita. Però cal dir també que el negoci de transportista, especialment si a més si era cap de colla, donava bons rendiments, si bé, a canvi, exigia responsabilitat i passar temporades fora de casa, circumstàncies que, lògicament, privarien a en Bernat de comprometre’s a romandre a Olot un dia determinat per ser padrí o testimoni. Tot i això, no quedaria patentitzat, a la vegada, el tarannà propi d’un Cardelus que, com revela la presumpta etimologia del cognom (de l’herba card), significaria persona aspra o de pocs amics?.

Abans he fet esment que els Cardalús probablement venien de família noble: els “De Cardelús”, gentilhomes feudataris de la Baronia de Bovila (del llatí “Bovis Villa”; = Bosville, en occità; = Beauville, afrancesat; i que significa Vila dels Bous), situada al País de Serres, que eren oriünds del poblet proper de St. Martí de Seysses (avui St. Martí de Boville) on hi ha el Castell de Cardelus, del segle XV, amb escut d’armes propi. Matfred De Cardelus, fou l’any 1049 un dels primers abats del Monestir de St. Marí, situat a prop, també al País de Serres. Una branca d’aquesta família De Cardelus s’estengué per la regió veïna del Querci Blanc, esdevenint Barons de Roquecor, que, al seu territori, fundaren el veïnat de Cardelus, dit també Cardalus. Tots els De Cardelus estigueren vinculats familiar i estretament als primitius Barons de Bovila (a part dels lligams feudals), fruit de lluitar junts en la guerra dels Cent Anys, sempre del costat dels Reis d’Anglaterra i en contra dels de França. De tot això en parlem en la “Història del Cognom Cardelus”.

Però, com també hem destacat anteriorment, el curiós és que els Cardalús d’Olot no feren constar mai aquesta presumpta ascendència nobiliària, i gairebé mai utilitzaren el “De” davant del cognom, que portaven i segueixen portant els Bonefont-de-Cardelus, d’Occitània (ja no en queden “De Cardelus” de primer cognom, enlloc d’Occitània)); de manera que aquesta possible ascendència familiar fa pocs anys que l’he descoberta. Això no obstant, únicament en Bernat i per sola i única vegada, en atorgar el dia 8/11/1557 amb la seva muller Joana, la  comú filla Margarida i el futur gendre Joan Codony, els Capítols Matrimonials en contemplació  del projectat casament dels dos darrers (Notari d’Olot Pere Clos, A.C. Liber 1557, O-356, F. 53-55, i Manual Q-10, F. 130v.-136) i a despit que el Notari transcrigués estrafet el cognom Cardalus (posà per a tot arreu “Bernat de Callus”), cal suposar que l’atorgant volgué que es fes constar que els seus nom i cognom eren “Bernat de Cardalus”. Malgrat tot, la potineria del Notari ens priva de poder afirmar categòricament que en Bernat, en tan solemne ocasió, va fer constar la seva ascendència noble.

A les darreries de sa vida, en Bernat pogué veure casat el seu hereu Gabriel amb l’Elisabet Carrer i conèixer la primer néta, la Margarida-Antònia Codony i Cardalús (12-02-1564, B.2, F.213, Olot). Joana Solà, sa muller, degué morir entre 1557 i 1564. La filla Margarida Cardalús Solà fou agraciada amb l’esmentada donació immobiliària del seu pare el dia 2-12-1564 (Notari Jeroni Bassols, A.C. Liber, 1564, O-158, F. 325-325v.; i Manual  160, F. 250v.-251), consistent en una casa, pati i hort, al carrer de St. Rafael, d’Olot.

Finalment, en Bernat atorgà el seu testament el dia 24-12-1564 (mateix Notari Jeroni Bassols 1564, A.C. Manual O-158, F. 331v.-332v.; i Manual  A.C. O-160, F. 260v.-261) i morí com a bon cristià en el si de l’Església Catòlica el dia 10-01-1565. I, seguint la tradició, va llegar petites quantitats de diners a una munió de bacins per obres religioses. Fou enterrat al cementiri d’Olot (llavors situat al costat de l’església parroquial de St. Esteve), prop de les despulles de sa muller i dels dos fills premorts.

El testament ofereix l’esmentat fet curiós d’haver-se redactat dues vegades, i hi apareixen incorporats els dos textos a sengles Manuals del Notari Jeroni Bassols, amb la mateixa data: 24/12/1564. Els seus redactats són substancialment els mateixos, excepte un parell de paràgrafs subordinats que apareixen en el text del Manual 158 i que ja no figuren en el Manual 160, cosa que ens inclina a pensar que aquesta darrera fou la versió depurada. Però, paradoxalment, detectem que el Manual 160, que considerem que volia contenir la versió definitiva, conté un error substancial: en relacionar els fills legitimaris del testador, omet el darrer: en Miquel. Aquest oblit, que òbviament fou involuntari, tal vegada fou la causa que obligà a conservar les dues versions en peu d’igualtat jurídica.

La darrera voluntat que en Bernat expressà en el testament s’acomplí en totes les seves disposicions pels marmessors Joan Carrer (consogre i assaonador), Joan Codony (gendre) i Mossèn Gabriel Anglada (prevere i domer de la parròquia de St. Esteve d’Olot): es van dir durant els 30 anys següents les misses d’aniversari solemne, segons consta en els corresponents llibres de comptes de la Comunitat de Preveres de dita Parròquia.

El darrer fill del matrimoni, en Miquel, fou el que perpetuà, per mitjà de la seva nombrosa descendència, el llinatge dels Cardelús a la resta d’Espanya, a Andorra, a Suècia, a Itàlia i a les Amèriques del Nord i del Sud, ja que tots els que avui ens diem Cardelús som descendents de Miquel. En devem ser uns 500 actualment, més o menys.

No vull posar fi al recull de les dades referents a en Bernat Cardalús sense confessar que, malgrat l’escatiment realitzat sobre l’origen de l’àlies Ridaura amb què fou conegut popularment no he aconseguit cap resultat. Com ja he indicat abans, en Bernat era veí d’Olot i no visqué mai a Riudaura, ni em consta cap altra relació amb aquest poble, si no fos el fet que el seu cosí, Arnau Cardalús, es casés i visqués allí. Tampoc tenia cap parentiu ni em consta que estigués relacionat amb un tal Francesc Ridaura, que visqué a Olot i morí en aquesta vila abans de l’any 1539. Encara que a Girona visqué una família Ridaura, un membre de la qual, en Joan Ridaura (teixidor de draps de llana), féu testament el 18/09/1470 (Arxiu Històric de Girona: Notari Nicolau Roca, pare, 1432-147, Índex de Notaris: Testaments, 61-01-476, F.74), el cert és que res té a veure amb els Cardelús. A la Costa Brava abunda el cognom Ridaura, i les persones que el porten sí que tenen a veure amb els Cardelús; però és que són descendents, tots o la majoria, d’en Jeroni Cardalús Solà, 6è fill d’en Bernat, que com veurem en el seu moment, de jove es traslladà a viure a Calonge, on es casà i gairebé sempre utilitzà com a cognom propi el de Ridaura, que adoptaren tots els seus descendents; a part que, com suara hem dit, prop de Calonge desemboca a la Mediterrània un riuet denominat Riudaura.

Però el fet és que, no només en Bernat Cardalús fos conegut a Olot i Comarca com  “en Bernat de Ridaura”, sinó que alguns dels seus fills i néts se’ls conegué pel mateix àlies. Per què se’ls atribuí aquest òlim? i per què els propis membres de la família Cardelús acceptaren substituir per “Ridaura” el cognom Cardelús, fins i tot en actes solemnes, com en Bernat, que consentí que s’inscrigués en les partides de baptisme a alguns dels seus fills amb l’únic cognom de “Ridaura”?. Per altra banda, a què cal atribuir que en Bernat fos mencionat als documents amb l’àlies més freqüentment amb les paraules “en Bernat de Ridaura”, que no “en Ridaura” a seques, o “en Bernat Ridaura”, com semblaria més habitual?. Són misteris que em temo que no aclarirem mai.

 

3ª generació

                                           d.8-11-1557 Olot
MARGARIDA CARDALÚS SOLÀ ========= JOAN CODONY ¿?
Olot 17-10-1539 (B.1, F.198v.)                          Les Preses ¿?
+Olot 16-10-1600 (Òb.2, F.131;          Olot 9-09-1586 (L.C. 1586/9, F.2v.).
Ls.Cs. 1596/7, F.77v.; 1599/1602, F.68v.;
i 1600/1617, F.19.

La Margarida va ser el membre primerenc de la família Cardalús nascut a Olot i el primer fruit del matrimoni d’en Bernat Cardalús i la Joana Solà. Es casà amb en Joan Codony ¿?, natural de Les Preses, fill de l’ immigrat Anton, que era pagès i natural de Pompont (bisbat de Sarlat, Dordonya, Occitània) i de Joana ¿?, morta al 1600. Aquí he topat amb una contradicció documental, ja que per una altra banda, es diu que l’Anton Codony es casà en segones. núpcies amb Francesca ¿?, que morí el 5-01-1578 (LC. 1576/8, F.s/n.), o sigui abans de la defunció de la Joana, cosa inversemblant llavors. L’Anton morí abans que la Francesca. A més, en aquest darrer llibre es diu que la Francesca era la mare dels dos fills de l’Anton: en Joan (marit de la Margarida Cardalús) i el també Anton (daguer), cosa que em proposo escatir documentalment.

Si bé no coneixem la data exacta del casament de la nostra Margarida amb en Joan, sí que sabem que el 8-11-1557 els respectius pares Bernat i Anton, juntament amb ells, atorgaren Capítols Matrimonials en contemplació del llavors projectat casament, així com la Definició del dot (Notari d’Olot Pere Clos, A.C. Liber 1557 O- 356, F. 55-57; Manual Q-10, F. 130v-132).

En Joan Codony fou home de molts oficis: traginer, moliner i hostaler a Vallfogona del Ripollès. En aquella època, per a guanyar-se la vida suficientment en un racó de món -com era el poblet de Vallfogona, situat a 956 metres d’alçada- era necessari exercir diversos oficis; a part que devia ser rendible, fins a cert punt, un hostal en aquell aïllat indret, on s’aturaven les caravanes de traginers, a mig camí de Ripoll a Olot. Però cal pensar que la família de l’hostaler hi vivia molt aïllada; encara que suposo que, quan la Margarida anava de part, es traslladava a Olot, ja que tots els seus fills hi nasqueren i foren  batejats a l’església parroquial de St. Esteve de la mateixa vila.

En Joan i la Margarida tingueren 4 fills:

1.- Margarida-Antònia, nascuda el 12-02-1564 (B.2,F.213). Morí a Olot l’1-05-1634 (Òb.2,F.131). Es casà en primeres núpcies a Olot el 30-11-1581 (LC.1580/2, F.79v. Benedicció) amb en Galceran Cruzet ¿? (Olot, 28-03-1552, B.2, F.93), fill de Bernat, paraire, i de Joana ¿? (s.m.). En Galceran exercí a l’ensems els oficis del pare i del sogre a Vallfogona del Ripollès; i morí després de 1586. El matrimoni tingué descendència. La vídua Margarida – Antònia va contraure llavors segones núpcies, també a Olot, el 13-03-1601 (LC.1600/17, benedicció, F.38) amb en Joan Mata, pagès d’Olot, de qui no tenim més referències. Cal destacar que, com suara hem dit, l’avi en Bernat Cardalús (a) Ridaura el 2-12-1564, nascuda i acampada la Margarida-Antònia -que era la seva primera néta-, agracià la seva mare Margarida amb la donació d’una casa, pati i hort al carrer de St. Rafael de la vila d’Olot (Notari d’Olot Jeroni Bassols, A.C. Liber 1564, 0-158, F. 325-325v.; i Manual  0-160, F. 250v.-251).

2.- Cosme, nascut el 25-12-1566 (B.2,F.257v.). Morí a Olot el 28-05-1604 (LC.1603,F.32v.). Fou, així mateix, hostaler i traginer. Es casà a Olot el 8-02-1587 (LC.1586/9, F.25v.) amb Joana Renonau ¿?: Olot, 26-10-1566 (B.2, F.254); + Olot 12-12-1628 (LC.1621/5,F.128v.); filla d’Antic Renonau, pagès (+1589), i de Joana ¿? (+1609). El matrimoni tingué descendència.

3.- Joan-Gabriel, nascut el 31-01-1575 (B.3,F.146v.). Sembla que morí després de 1586, tal vegada adolescent, i per tant sense descendència. Aquest minyó no se l’ha de confondre amb el seu cosí germà, nascut l’any 1572, que també es deia Joan-Gabriel, fill d’en Gabriel Cardalús i Solà (a) Ridaura, que fou l’hereu d’aquest i morí adult, com veurem en el seu moment.

4.- Anna-Joana, nascuda el 18-07-1578 (B.3,F.201). Morí a Olot el 8-01-1621 (LC.1611/21,F.211v. i LC.1620/1, F.17). Es casà a Olot el 24-06-1596 (LC.1592/1603, benedicció, F.30; LC. 1595/9, F.82; i LC. 1596/7, F.63) amb en Llorens Blanch Tamarit (Olot, 7-01-1573, B.3,F.126), fill d’en Mateu (+Olot 17-10-1634; LC.1630/4,F.76v.), abaixador i paraire; i d’Elisabet Tamarit, s.m. (+Olot, 7-08-1598, LC.1595/97,F.158). En Llorens fou tireter i aluder. El matrimoni tingué descendència, de la qual es troba referència documental a B.4, Fs. 258,308,366v.i 430; i B.5, Fs. 15 i 16. L’Anna-Joana premorí a en  Llorens, i aquest es casà en segones núpcies amb la també vídua Joana Guiteres el 16-05-1621 (M.2, F.2) a Olot. En Llorens morí a Olot el 8-09-1650 (L.O. 1.646/50, F. 51v.).

 

3ª generació

                                       Olot 25-06-1563
(LC. 1563/5, benedicció, F.74)
GABRIEL CARDALÚS i SOLÀ  ======= Elisabet Carrer ¿?
26-07-1542 (B.1,F.3v.)                          Olot d. 1543 Olot
+Amer d. 8-01-1597                                + 1573 Olot
(L.Testaments, F. 64-66)
traginer, sometent
(a) Ridaura                    Sta. Pau 18-10-1575
.                         (esponsals Not. Morató, F.74-78)
.                       (2ºnes.) ======= Rafaela Boïgues Solà
.                                                       d. 1550 Sta. Pau
.                                                        + d. 1585 ¿ ?
.                                       ¿? a. 1597
.                       (3eres.) ============= Joana ¿?

En Gabriel Cardalús i Solà fou el primer fill baró, i per tant l’hereu, d’en Bernat Cardalús i la Joana Solà. Exercí l’ofici de traginer, amb èxit, durant tota la seva vida. Mort el seu pare quan tenia tot just 22 anys, el substituí en el negoci i en les altres tasques, cal suposar que al principi amb l’ajut dels tres marmessors designats en el testament del seu progenitor (els seus sogre Joan Carrer i cunyat Joan Codony, i el Domer de la parròquia de St. Esteve d’Olot Mn. Gabriel Anglada). Una d’aquestes tasques fou prendre cura que es diguessin les misses d’aniversari solemne del difunt durant els trenta anys següents, segons la darrera voluntat del difunt, missió que complí puntualment en Gabriel, segons consta en els Llibres de Comptes de la Comunitat de Preveres de la Parròquia de St Esteve d’Olot.

Com suara he dit, en Gabriel es casà tres vegades:

La primera, amb ELISABET CARRÈ ¿?, rebent la benedicció a Olot, com ja he indicat, el 25-06-1563 (LC. 1563/65, F.74). Però d’ella i dels seus pares en sabem ben poca cosa. Era filla del matrimoni de Joan Carrer ¿? i de Margarida ¿?, veïns d’Olot.  El pare, en Joan Carrer, fou, de primer, assaonador i després blanquer; i la constància documental d’aquests oficis m’ha permès diferenciar-lo d’altres persones que en aquell temps portaven els mateixos nom i cognom, malgrat que, per a postres, algunes d’elles s’havien casat per segona vegada, complicant així més la tasca de destriament de dades. Documentalment, consta que  ja vivia a Olot el 14-05-1541 (B.1,F.213v.) i que morí a Barcelona el 2-12-1576, i que va ser enterrat al Monestir del Carme d’aquesta ciutat, i el funeral es va celebrar a Olot el següent dia 16 (LC. 1576/8, F.217).

Quant a la mare, sabem que es deia Margarida, perquè era el nom “de la muller d’en Joan Carrer” (assaonador o blanquer) que figura en les següents inscripcions de bateig de 4 fills seus: “Quidam” (¿=Martí?) (5-09-1537; B.1, F.180v.), Caterina-Joana (22-05-1541,B.1,F.213v.), Martra (16-11-1546,B.2,F.37v.) i Elionor (30-09.1552,B.2,F.88v.). En canvi, resulta impossible per manca de documentació (almenys fins avui), conèixer els cognoms de la mare Margarida, així com les seves dates de naixement, casament i defunció.

I pel que fa a la filla, Elisabet Carrer, tampoc sé quines són les fonamentals dates de naixement i defunció; però cal tenir en compte que “l’Elisabet, muller de Gabriel Ridaura traginer d’Olot”, fou padrina en el bateig de Mª Elisabet (20-02-1570, B.3, F.61v.), filla d’en Martí Carrer (assaonador) i d’una altra Margarida; i cal suposar que l’esmentat Martí era el germà gran de la nostra Elisabet Carrer, el bateig del qual figuraria inscrit l’any 1537 com a “Quidam”, com suara hem vist, encara que no ho podem assegurar. En tot cas, tenint en compte que la nostra Elisabet es casà l’any 1563 i que llavors les noies solien contraure matrimoni a l’entorn dels 20 anys d’edat, cal deduir que l’Elisabet nasqué als volts de l’any 1543 i lògicament morí abans que en Gabriel contragués les seves segones noces, o sigui abans de l’any 1575; concretament, abans del 9/08/1573, ja que en aquesta  data s’iniciaren les misses de trentenari de la finada (L.C. 1573/76, F.48v.).

Respecte a la indicada manera de substituir el nom dels batejats per la paraula “Quidam”, fou una pràctica que a vegades s’utilitzà en la inscripció de baptismes fins a les darreries del segle  XV. En aquells reculats temps, les dades més importants per a deixar-ne constància escrita eren el nom i el cognom del pare del neòfit: d’aquí que el seu nom no es considerés massa essencial, tal vegada perquè la taxa de mortalitat infantil era elevada.

El matrimoni d’en Gabriel Cardalús i l’Elisabet Carrer tingué els cinc següents fills, dels quals només aconseguiren acampar-ne el darrer:

1.- Un albat, que nasqué i morí a Olot el 17-06-1565 (LC. 1565/95, s/ F.).

2.- Elisabet, nascuda a Olot el 6-10-1566 (B.2, F. 252) i morta, també a Olot, el 4-10-1568 (LC. 1568/9, F.17, as. 8).

3.- Joana-Antònia.

4.- Miquela-Antònia, bessones, nascudes i batejades a Olot el 4-08-1570 (B.3, F. 71v.), i mortes poques hores després. De la segona bessona en fou efímer padrí l’Esteve Cardalús i Solà (calceter), germà del pare i per tant oncle de la neòfita.

5.- Joan-Gabriel, que nasqué a Olot el 17-10-1572 (B.3, F.117), i morí a la mateixa vila el 29-09-1603 LC. 1592/1616, F.10  7v.

Com he dit abans, aquest fill fou l’únic que arribà a gran. Fou assaonador de pells, paraire, traginer (seguint   la tradició del pare i l’avi) i popularment conegut també pel seu àlies Ridaura. Heretà del seu pare als volts de l’any 1597, i tingué problemes per portar-ne a terme les instruccions testamentàries, com ho fan endevinar les dues successives escriptures d’atorgament i de revocació, respectivament, de poders al seu oncle Miquel Cardalus i Solà (Notari d’Olot Jaume Bautista Bassols, A.C. registre nº 479, F. 62, data 29/01/1597 , i A.C. registre nº 481, F. 27, data 8/01/1598, també respectivament).

Morta la seva primera dona, en Gabriel Cardalús i Solà es casà en segones núpcies amb RAFAELA BOÏGUES i SOLÀ, filla dels consorts Miquel Boïgues ¿?, pagès de Sta. Pau, i Elionor Solà, de Batet, segons consta en l’escriptura  d’esposalles de 18-10-1575 (Notari de Sta. Pau Joan Morató, A.C. 1575, Liber O-261, F.74v.-78), en la qual la núvia accepta la dot que li paguen en Joan Boïgues i l’Antoni Sayol, tutors i curadors dels fills impúbers Miquel i Caterina de l’esmentat pare Miquel Boïgues (+ l’any 1571 ?). La dita escriptura d’esposalles va acompanyada de dues més, relatives a la definició de la dot i al seu debitori assumit pel futur marit, en Gabriel Cardalus.

D’aquest segon casament d’en Gabriel Cardalus Solà en nasqueren a Olot els 5 fills que es relacionen a continuació:

1.-Joan, nascut l’any 1576 (B.3, F.174v.) i mort al mateix lloc l’any 1581.

2.-Joan-Esteve, nascut l’any 1579 (B.3, F. 216), fou paraire i es casà el 20/02/1600 amb Magdalena Genicot i ¿? (L.C. Funeràries 1592/1603), Benediccions 1599/1600, F. 27: 20/02/1600), donzella, filla de Pau Genicot i ¿? (barreter i paraire d’Olot) i de Caterina ¿? (s.m..). Al seu torn, els esmentats consorts tingueren 2 fills: la Caterina Cardalus Genicot, nascuda a Olot l’any 1607 (B.4, F. 109) i morta ¿?; i en Rafael Cardalus Genicot, nascut també a Olot l’any 1609 (B.4, F.134v.) i mort ¿?. Aquest darrer degué morir solter (tal vegada , impúber). Però la seva germana Caterina es casà amb en Bernat Estorch ¿?, del qui no tenim altres dades que les de que fou roder i que del seu matrimoni amb la Caterina en sorgí un fill, l’Esteve-Miquel Estorch Cardalus, nascut a Olot l’any 1621 (B.4, F. 333v.) i del qual no sabem res més.

3.-Dalmau, que  vingué al món l’any 1582 (B.3, F. 252v.) i morí després de l’any 1597.

4.-Segimon-Esteve, nascut l’any 1584 (B.3, F.285v.) i mort abans de 1597.

5.-Margarida, nascuda després de 1584 i morta després de 1597. No tinc més dades d’ella que la seva constància en el testament del seu pare d’aquest darrer any, quan diu que és filla seva “i de sa muller difunta” (hem d’entendre que es refereix a la Rafaela) i li deixa “5 sous pel dret de legítima i uns vels de cotó”.

A més d’aquestes minses i fragmentàries dates sobre els fills d’aquest segon matrimoni (nascuts tots a Olot, amb la possible excepció de la Margarida), també resulten poc abundoses les dades  sobre cadascun d’ells, sense dubte perquè, en un desconegut moment de la història familiar (probablement quan morí l’esposa Rafaela), en Gabriel i potser part dels fills del segon matrimoni, es traslladaren a viure a Amer. La causa d’aquest canvi de casa i localitat també la desconec, però sospito que fou la decisió d’en Gabriel a casar-se per 3a vegada, ja que els veïns d’una població han vist sempre com una atzagaiada la decisió dels vidus de repetir matrimoni, màxim en aquest concret cas, quan es tracta d’un tercera vegada Aquesta atzagaiada era motiu de befa, que s’expressava amb l’organització d’uns “esquellots”, es a dir, d’una burla multitudinària feta pels vilatans durant la nit en front de la casa dels acabats de casar, que consistia a fer sonar esquelles; cosa que era fortament humiliant per als recents contraents, fins al punt que, amb el propòsit d’estalviar-se aquesta vergonya, concertaven en secret la celebració del casament en una altra parròquia, freqüentment l’església del Carme de Girona (sufragània de la Catedral), que arribà a “especialitzar-se” en aquests casaments d’amagatotis. Celebrat així el matrimoni, de vegades els consorts tornaven  al poble de procedència, quan, passat un temps, la notícia havia ja perdut actualitat. No obstant, en el cas d’en Gabriel Cardalus i Solà sembla que no fou així, sinó que establí el domicili del seu tercer matrimoni a Amer, on visqué fins que morí als 55 anys.

En Gabriel Cardalus i Solà, (a) Ridaura, fou sempre traginer, en totes les seves variants, i sobrepassà al seu pare en l’envergadura dels seus negocis. Fou també sometent.