història i genealogia dels Cardelús
ARBRE GENEALÒGIC DELS PRIMERS CARDELÚS
El treball de molts anys de l’Alfons Cardelús ens ha permés disposar d’un molt complet arbre de la família Cardelús des d’abans de 1600.
Aquest és l’arbre de les primeres 14 generacions…
I aquí podeu trobar l’arbre amb 11 generacions d’avantpassats d’Esteve Cardelús Noguer, ancestre comú de gran part de la família Cardelús a España. L’Esteve era besavi d’Alfons Cardelús Barcons i germà de Maria del Tura, ancestre de la branca brasileira dels Cardelús.
29/05/21 FA MÉS DE 100 ANYS… la primera Cardelussada?
En Francesc Oró ha trobat aquesta extraordinària fotografia que es devia fer al voltant de 1907. Hi podem veure en Joan Cardelús Ros (3) i la seva esposa Dolors Carrera Roger (1) amb els seus fills, en Carles (7), en Miquel (10), en Josep Maria (6), la Candelaria (4), en Conrad (2) i l’Adelaida (8). Només hi falta el gran, l’Esteve que era a Munic. També hi ha les germanes d’en Joan, la Francisca (13) i la Felicitat (14), l’esposa d’en Carles, la Carme Barcons Serrallach (9), la cosina dels nens Catalina Oró Cardelús (12) i el mossèn Lluís Sellarés (11). També hi ha l’Assumpta Deu Plana (5) que devia ser amiga d’en Josep Maria.
04/01/19 LLIURAMENT DEL LLIBRE DELS CARDELÚS A L’AJUNTAMENT D’OLOT
El divendres 4 de gener uns representants de la família Cardelús van fer entrega a l’Ajuntament d’Olot del llibre “Els Cardelús”, concretament van assistir-hi Maria de Balle, Sofía Cardelús, Jeroni Jurado Campos i Mario Fàbrega Cardelús. L’acte va ser presidit pel primer Tinent d’Alcalde, Sr. Berga Vayreda, i en presència del Sr. Xavier Puigvert, de l’arxiu comarcal.
La Maria de Balle va escriure una dedicatòria en el llibre a l’Ajuntament i seguidament el va lliurar al Sr. Berga. Els assistents van parlar i comentar tota la tasca portada a terme per l’Alfons Cardelús i per tal de tenir un record gràfic de l’esdeveniment, es van fer unes fotos. També es va fer entrega del llibre al Sr. Xavier Puigvert i al Sr. Antoni Mayans, en agraiment per tot l’ajut que van donar a l’Alfons per portar a terme l’arbre genealògic i la història de la família Cardelús.
10/10/93 TROBADA DELS CARDELUS A SANTA PAU
Cent vuitanta persones, provinents de tot Catalunya, Madrid, Màlaga, Menorca i Suècia, varen participar el diumenge 10/10/1993 a Santa Pau en la primera trobada de gent que porta el cognom Cardelús.
La iniciativa va significar el retrobament de molts familiars que no es veien des de fa molts anys, i fins i tot el primer contacte entre alguns que ni tan sols es coneixien.
La festa va començar amb una missa a l’ermita de Sant Miquel Sacot i va seguir amb un àpat al restaurant can Xel. Alfons Cardelús, que està investigant l’arbre genealògic de la família, va presentar als participants part dels seus descobriments.
JOSEP MARIA CARDELUS GIRALT (1853-1930)
documentació municipal
Ja consta com a metge a Sant Celoni al primer anuari, de 1882. L’altre metge que hi havia aleshores era en Josep Alfaras. A partir de 1887 també hi havia el metge Moisès Ribas Monclús.
No consta que formés part mai de l’Ajuntament, ni com a regidor ni com a alcalde.
1899
1-8-1899. Servei mèdic i farmacèutic
Es nomena metge municipal a D. Josep Cardelús Giralt, 200 ptes. anuals, i Modest Martínez Giralt, farmacèutic municipal amb sou de 150 ptes. anuals (Sibina: Actas)
1902
22-12-1902. Metge i farmacèutic
Es nomena per a 1903 metge municipal a D. Josep Cardelús Giralt i farmacèutic municipal a D. Miquel Draper Batllori (Sibina: Actas)
(1901: 26-12-1901. Metge i farmàcia. Es nomena per l’any 1902, metge municipal a D. Moisès Ribas Monclús i farmacèutic municipal a D. Joan Forn Riera) (Es van alternant, cada any es canvia de metge i farmacèutic municipal)
1919
20 setembre. Vida Nova, núm. 77
En Milà i Camps a Sant Celoni (nota: va ser el comte del Montseny). El diputat a Corts visità el Centre Popular el dia 9 de la Festa Major, acompanyat de Coderc, Prat i Capità del Cos de Carabiners del lloc d’Arenys, Sr. Torres (tots tres d’Arenys de Mar) i Sr. Pedemonte (regidor de Calella). Sr. Forn els oferí un banquet i després anaren a sentir un concert al Centre Popular (…) Per la tarda, a l’estada del Sr. Forn la societat coral La Popular, amb La Lira, oferí un concert als visitants. Assistents: Milà i Camps, Ignasi de Ros, Joaquim Matas, Joan Hortal, Josep Cardelús, Josep Muntañola, Moisès Ribas, Miquel Deulofeu, Agustí Costas, Enric Guilera, Refael Berenguer, Esteve Brunell, Josep M. Moretó, Josep Gual…
1919
3 octubre. Vida Nova, núm. 78
“Ha mort a Olot l’acreditat farmacèutic En Joan Cardelús, germà del nostre amic metge d’aquesta vila En Josep”
1921
Padró de 1921 (18 agost 1921) Carrer Major, 155. Núm. 490.
– José Cardelús Giralt: Cap de casa. Olot (Girona), 1 agost 1853, 67 anys, casat, metge. Fa 43 anys que viu a Sant Celoni.
– Teresa Costa Coll: esposa. Pineda (Barcelona), 7 agost-1856, 64 anys, casada, labors de la casa. Fa 42 anys que viu a Sant Celoni.
– Teresa Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 12 març 1899, 31 any, soltera, labors casa.
– M. de los Remedios Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 20 febrer 1896, 24 anys, soltera, labors casa.
– Carmen Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 6 abril 1898, 22 anys, soltera, labors casa Núm. 491: Carrer Major, 155
– Esteban Cardelús Costa: fill. Sant Celoni, 27 setembre 1879, 41 anys, vidu. Metge.
– José M. Cardelús Coll: net. Sant Celoni, 26 març 1912, 8 anys, solter, va a escola.
– Ernestina Cardelús Coll: néta. Sant Celoni, 15 març 1916, 4 anys, soltera, va a escola.
– Dolores Crous Resacens: serventa. Sant Hilari Sacalm (Girona), 6 gener 1902, 18 anys, serventa, fa 4 anys que viu a Sant Celoni
1925
1-10-1925. Renúncia de D. Josep Cardelús Giralt del càrrec d’inspector municipal de sanitat.
S’accepta la dimissió del Dr. Josep Cardelús Giralt, expressant el sentiment i al mateix temps l’agraïment de l’Ajuntament pel zel i interès que ha tingut als llargs anys de servei en la sanitat d’aquesta vila i la de Campins, que va annexa a aquest càrrec. Es convoca concurs per proveir la dita plaça (Sibina: Actas)
1930
Maig. Germinal, núm. 22
El dia 6 del mes passat va morir Josep Cardelús Giralt, “metge Municipal d’aquesta vila”, “després de penosa enfermetat”.
“Per les seves dots morals, i tracte afabilíssim s’havia captat innombrables simpaties. Havia sabut allunyar-se de tota mena de caires polítics, i manifestacions que no tinguessin relació amb el comès de la seva carrera. Una prova palesa de la alta consideració amb que el distingia tothom, fou la manifestació de veïns que assistí a l’acte de dol i funerals”
<documentació aportada per Josep M. Abril López>
Esteve Cardelús Costa (1879-1963)
documentació municipal
La dictadura de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, va donar un cop d’estat el 13 de setembre de 1923 i instaurà una dictadura, que presidí fins al 30 de gener de 1930. Primo de Rivera, que comptava amb el suport del rei Alfons XIII, tallà el sistema polític de la Restauració que ja estava en decadència, suprimí la Mancomunitat de Catalunya (1925) i perseguí el català i els seus signes d’identitat.Per garantir la continuïtat de la dictadura, l’abril de 1924 creà un partit únic, la Unión Patriótica, que tenia per lema “Patria, religión y monarquía”. El seu objectiu era substituir els antics partits polítics, però només aconseguí d’atreure els sectors més conservadors. El Centre Popular, de caràcter monàrquic i conservador, s’alineà a aquest pàrtit, i dos membres destacats de l’entitat, Joan forn Riera i el doctor Esteve Cardelús, foren presidents de la secció local d’Unión Patriótica el 1926 i 1928 respectivament
ABRIL LÓPEZ, Josep M., PORTALS i MARTÍ, Joan: Sant Celoni 1925-1935. De la dictadura a la República. Sant Celoni, 2005, pàg. 54 (editat amb motiu del 75è aniversari de “la Caixa” a Sant Celoni)
Esteve Cardelús i Costa
Nascut a Sant Celoni l’any 1879, hi morí el 1963. Fill del reconegut metge Josep Cardelús i Giralt, estudià la carrera de medicina i, en acabar-la, va exercir la seva estimada professió tota la vida a Sant Celoni, primer amb el seu pare i després tot sol. El 1899 es va fer soci del Centre Popular. Va ser jutge de pau del 1906 al 1915 i del 1924 al 1926. El 1916 formava part de la primera junta del Sant Celoni Sport Club. Era religiós i de dretes i molt lligat al sector monàrquic. Va militar en el partit d’Unió Patriòtica local, i en va ser president el 1929. Peça clau en el sector polític del Centre Popular, en va ser president del 1926 al 1927.
LLOVERA I FONTANÉ, Josep: El Centre Popular de Sant Celoni. Ajuntament de Sant Celoni,2009, pàg. 75.
Consta com a metge de Sant Celoni per primera vegada a l’anuari de 1905.
Jutge de Pau a Sant Celoni del 30-09-1906 al 30-06-1915. Hi torna durant la dictadura de Primo de Rivera, del 1-01-1924 al 28-02-1926 (Llista del jutges de pau)
No consta que formés part mai de l’Ajuntament, ni com a regidor ni com a alcalde.
1898
Allistament
Allistament, consta de 19 mossos, entre ells són coneguts: Esteve Cardelús Costa, Joaquim Lleonart Trunas, Josep Sibina Monrabà, Segimon Parramon Masnou i Àngel Mota Muntasell (Sibina: Actas)
1906
31-10-1906. Jutge Municipal
Es dóna compte que el 25 del corrent va prendre possessió com a jutge municipal D.Esteve Cardelús Costa (Sibina: Actas)
1917
1 gener. Vida Nova, núm. 12
Centre Popular col·labora en les despeses del Camp d’Educació Física de la vila. Elements del Centre han constituït una entitat esportiva autònoma amb el nom de “Sant Celoni Sport Club”, que conrearà diversos esports, amb preferència pel futbol. Junta directiva del Sant Celoni Sport Club: president Agustí Costas, vicepresident Josep M. Moretó, tresorer Anton Pons, vocals: Miquel Deulofeu, Martí Serra, Blai Deulofeu. Secretari Josep Gil. Comissió tècnica del Sant Celoni Sport Club: formada per Martí Serra president, Esteve Cardelús vocal i el secretari de la junta directiva.
1917
1 febrer. Vida Nova, núm. 14
Diumenge 27, Centre Popular, reunió per la provisió de càrrecs president: Esteve Brunell, vice-president: Esteve Cardelús, caixer: Josep Gual, secretari: Jaume Gual, vocals: Antoni Pons, Salvador Ballada, Joan Tauler, Josep Cuní i Macari Ventura
1918
30 novembre. Vida Nova, núm. 58
Dr. Esteve Cardelús ha traslladat el domicili i despatx de consulta al carrer Major, 155
1918
15 juny. Vida Nova, núm. 47
Processó de Corpus ha estat molt animada. Penó principal confiat a l’amic Rafel Vives Pi, acompanyat pels cordonistes Esteve Cardelús Costa i Josep M. Moretó Soler (nota : tots són prohoms del Centre Popular). Processó amenitzada per les dues orquestres de la vila: l’Art Musical, posada pel municipi, i La Lira, contractada pel pendonista per donar més relleu a la festa.
1921
Padró de 1921 (18 agost 1921) Carrer Major, 155. Núm. 490.
– José Cardelús Giralt: Cap de casa. Olot (Girona), 1 agost 1853, 67 anys, casat, metge. Fa 43 anys que viu a Sant Celoni.
– Teresa Costa Coll: esposa. Pineda (Barcelona), 7 agost-1856, 64 anys, casada, labors de la casa. Fa 42 anys que viu a Sant Celoni.
– Teresa Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 12 març 1899, 31 any, soltera, labors casa.
– M. de los Remedios Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 20 febrer 1896, 24 anys, soltera, labors casa.
– Carmen Cardelús Costa: filla. Sant Celoni, 6 abril 1898, 22 anys, soltera, labors casa Núm. 491: Carrer Major, 155
– Esteban Cardelús Costa: fill. Sant Celoni, 27 setembre 1879, 41 anys, vidu. Metge.
– José M. Cardelús Coll: net. Sant Celoni, 26 març 1912, 8 anys, solter, va a escola.
– Ernestina Cardelús Coll: néta. Sant Celoni, 15 març 1916, 4 anys, soltera, va a escola.
– Dolores Crous Resacens: serventa. Sant Hilari Sacalm (Girona), 6 gener 1902, 18 anys, serventa, fa 4 anys que viu a Sant Celoni
1927
10 juny. Montseny, núm. 1
Centre Popular: president doctor Cardelús, direcció Secció de Teatre: Venceslau Bover, altres membres: Narcís Soler Santamaria (carter, nomenant soci de mèrit de la casa), Martí Esclusa
1928
19 febrer. Montseny, núm. 36
President d’Unió Patriòtica: Esteve Cardelús Costa. Assisteixen a la reunió d’entitats i Ajuntament on es decideix fer les Fires i Festes de juliol en comptes de la Festa Major de setembre
1928
8 desembre. Acción, núm. 1 (periòdic d’Unión Patriòtica de Sant Celoni)
El dissabte passa es va fer una reunió al local d’Unión Patriótica del Centre Popular per explicar als adherits que el comitè local ha acordat constituir una societat que es denomini Centro de Unión Patriótica de San Celoni per agrupar tots els adherits. Hi van concórrer més de 150 persones. El Dr. Cardelús va presidir l’acte, amb els vocals assessors Costas, vilà, Colomer, Esclusa i Pagès. Va explicar la conveniència de constituir l’entitat i va exposar el projecte d’estatuts amb els quals s’ha de regir
1929
2 gener. Acción, núm. 3?(no està numerat) (periòdic d’Unión Patriòtica de Sant Celoni)
Article “¿A qué esperar? D’Esteban Cardelús Costa “jefe local de la Unión Patriótica de San Celoni” “Son muchos, muchísimos más de los que debieran, los que en Barcelona, como en San Celoni, como en todas partes, ven con simpatía la actuación de la Unión Patriótica, considerarían como una ofensa personal que se les tachara de opuestos a sus grandes ideales de Fe, Patria y Monarquia, y, sin embargo… no se han inscrito en la Unión Patriótica (…) No vaciléis, inscribid vuestro nombre en las lista de honor de sus adheridos. ¿A qué esperar?””
1929
11 gener. Acción, núm. 4 (periòdic d’Unión Patriòtica de Sant Celoni)
Diumenge passat va morir a Olot Esteban Cardelús Carrera, vicepresident de la Diputació Provincial de Girona, i cosí germà d’Esteban Cardelús Costa, cap local d’Unión Patriótica. Va morir mentre escoltava missa a l’església de Sant Esteve d’Olot. La revista Acción dóna el condol a la seva família, especialment als seus germans Carlos i Conrado, al seu cosí Esteban, i al seu oncle José
1929
12 febrer. Acción, núm. 4 (periòdic d’Unión Patriòtica de Sant Celoni)
La notícia a Sant Celoni de la mort de la reina María Cristina Telegrames de condol al “Jefe Superior de Palacio” de Josep Vilà Torras, alcalde Sant Celoni; del Dr. Esteve Cardelús “Jefe Local de la Unión Patriótica, en nombre de la Unión Patriótica”; del diputat provincial Josep M. Moretó; del jutge municipal Moisès Ribas; de tots els regidors, del director d’Acción, Miquel Grivé i Masó; del president del Centre Popular, Sr. Duran; “casi todas las demás sociedades de la villa; el secretario del Ayuntamiento, y otras muchas personalidades cuya numeración seria demasiado extensa para esta nota”
1929
14 abril. Acción, núm. 13 (periòdic d’Unión Patriòtica de Sant Celoni)
“Homenaje nacional. España reitera su adhesión al salvador de la Patria, el general Primo de Ribera. La cooperación a la grandiosidad del acto que se celebra en su honor es un deber patriótico y una deuda de inexcusable gratitud”. “Nuestra adhesión”, article de Esteban Cardelús Costa, “Jefe Local de la Unión Patriótica, Presidente del Consejo de Dirección de Acción” “Acción se adhiere con todo su entusiasmo al grandioso acto de adhesión nacional al gobierno del General Primo de Rivera organizado para el día de hoy por la entidades representativas de la economia nacional, por eminentes prestigios de la intelectualidad, y por ilustres damas que representan el corazón de la mujer española (…) obedece, empero, a los más elevados dictados del patriotismo, y por ello creemos precisar lo mejor posible sus significación concentrándola en estos dos vivas: ¡Viva España! ¡Viva el salvador de España, el general Primo de Rivera!”
1929
3 agost. Montseny, núm. 108
Processó dedicada a la Mare de Déu del Puig (Fires i Festes de Juliol)
Participants: don Pio de Valls, Carles Damm, Josep Puig, Josep Sibina president de l’Ateneu, Ricard Duran president del Centre Popular, Josep M. Riera president del Col·legi Verge del Puig, Jacint Botey president de l’Associació de Comerç, Josep Balmas alcalde de Gualba, alcalde i consellers de Sant Esteve de Palautordera i altres ajuntaments, Joan Forn president honorable d’Unión Patriótica, Esteve Cardelús president d’Unión Patriótica, ajuntament en corporació
1929
28 setembre. Montseny, núm. 114
Homenatge a D. Climent Borrull, fins ara cap estació ferrocarrils MSA Dimarts al vespre, salons Hotel Suís. Presenta: general Carles Gómez, Dr. Cardelús, Eduard Domènech, Casadevall, Duran, J. Bosch, Aragay, Sibina, Vicenç Mur, Bosch, Ros Alguer, Pol, Prat, Recolons, Parramon, Aymerich, Fontanet, Deulofeu, Vila, Pasqué, Tordera, Castells, Gil, Socies, Costa, Barnola, Vives…
1929
21 setembre. Montseny, núm. 115
Festa patriòtica a Arenys de Mar. VI Aniversari del 13 de setembre Representació de Sant Celoni: Esteve Cardelús, jefe local; Josep Vilà Torres, alcalde; Moisès Ribas, jutge municipal; Miquel Deulofeu, tinent d’alcalde; Antoni Gurri, ex- jutge, i “un grup d’una cinquantena d’adherits a Unió Patriòtica”
1929
30 novembre. Montseny, núm. 124
Festa Major de Sant Martí a Arenys de Munt Representació de Sant Celoni: Josep Vilà, alcalde; Moisès Ribas, jutge municipal; Esteve Cardelús, president d’Unión Patriótica; Miquel Deulofeu, Vicenç Alvarez de Lara i Ramon Coll de la Comissió Permanent (Ajuntament)
1935
abril. Montseny, núm. 352, especial Setmana Santa
Parròquia Arxiprestal de Sant Celoni (cita les diferents entitats vinculades), Junta de l’Obra: Dr. Esteve Cardelús Costa, Eduard Domènech Morlà, Francesc Riera, Apostolat de l’Oració: presidenta Teresa Cardelús, secretària Rosa Costas, tresorera Àngela Grau, Administradors d’altars: Mare de Déu del Carme: Anna Recasens i Teresa Cardelús
1935
13 juliol. Montseny, 362
Banquet d’homenatge a Martí Esclusa Prat Comensals: Ricard Duran, Esteve Cardelús, Joan Anfrons, Martí Costas, Josep Recolons, Josep Vilà Torras, Joan Mayneris, Joan Planas…
1936
Padró de 1936 (30 abril 1936) C. Major, 164. Secció 2a, núm. 341
– Esteve Cardelús Costa: cap de casa. Sant Celoni, 27 setembre 1880, 55 anys, vidu. Metge per compte propi
– Teresa Costa Coll: mare. Pineda, 2 agost 1857, 78 anys, vídua. Feines de la casa. Fa 56 anys que viu a Sant Celoni .
– Josep M. Cardelús Coll: fill. Sant Celoni, 26 març 1912, 24 anys, solter. Comerç, patró per al qual treballa: Josep Cardelús
– Francesca Barnola Cruells: serventa. Campins, 17 novembre 1916, 19 anys, soltera. Treballa per Esteve Cardelús, fa 6 anys que viu a Sant Celoni
1937
6-2-1937. Sanitat
Es nomena Inspector Municipal de Sanitat al doctor Esteve Cardelús Costa (Sibina: Actas)
1937
17-2-1937. Hospital
S’acorda acceptar la dimissió del càrrec de metge del Sanatori Asil d’aquesta població del doctor Joaquim Viladevall Es nomena metge de l’Hospital-Asil el doctor Esteve Cardelús Costa, sou 200 ptes. mensuals (Sibina: Actas)
Josep M. Cardelús Coll, fill de l’Esteve
1919
1 gener. Vida Nova, núm. 60
Josep M. Cardelús ha obtingut el primer premi en el concurs Copa Ordal
1919
2 març. Vida Nova, núm. 64
Copa guanyada per Josep M. Cardelús a la carrera “Costa Ordal”, exposada a l’aparador de la drogueria d’Antoni Morlà
1919
15 juny. Vida Nova, núm. 71
De sport: El Sant Celoni SC acaba d’elegir la nova junta directiva, composta d’Agustí Costas, Leonci Bes, Josep Vilà, Moisès Ribas (fill) i Llorenç Terrats. “Sembla que aqueixos senyors es proposen recompensar de nou i amb major escala, els partits de futbol corresponents a la propera temporada d’estiu, en la qual pensen organitzar seriosament els teams i jugar un concurs de copa i altres premis entre els quals ja hi podem comptar un objecte d’art, galantment cedit pel reconegut motorista En Josep M. Cardelús, soci del Sant Celoni S. C.”
<documentació aportada per Josep M. Abril López>
JOSEP MARIA CARDELUS GIRALT (1853-1930)
Notes Biogràfiques literals de l’època
Josep Cardelús Giralt va néixer a la ciutat d’Olot el dia 1 d’agost de 1853, administrant-se-li les Aigües Baptismals a l’endemà mateix.
Cursà les primeres lletres a les Escoles Pies de la ciutat natal i es graduà de Batxiller el 6 de Septembre de 1869, als setze anys.
Durant aquests anys Cardelús i Giralt es dedicà al Comerç, junt amb altres tres germans més, en l’important establiment de Drogueria i Farmàcia que tenia establert el seu Pare, i allà aprengué el tracta carinyós i formà el seu caràcter actiu, franc i rioler que l’acompanyà fins els últims dies de la seva vida.
Pel motiu d’haver disposat el Govern que totes les farmàcies fossin regentades per Llicenciats en aquesta Ciència, Cardelús i Giralt ingressà a l’Universitat, igual que els altres tres germans, efectuant-hi dos cursos en la facultat de Farmàcia, i deixà aquest camí per a seguir en el camp de la Medicina, per la que tenia molta més afició, quedant comprès en el curs acadèmic de 1872 a 1877.
Mentre estudiava la carrera de Metge, entrà en “quintes”, i fou de la cèlebra de Castelar, però trobant-se en el dilema que creava la guerra civil, decidí ingressar en l’exèrcit carlista, i en la columna ambulant del Pirineu, serví en calitat de Practicant i Metge provisional, assistint en varis fets d’armes per la plana de Vic i alt Pirineu.
Cançat de les corrandes d’aventura de la Guerra civil i coincidint amb el final dels seus estudis de la carrera, assaijada pràcticament en campanya, es Llicencià el dia 8 de Gener de 1877, als vintitrés anys, decidint establir-se en la nostra vila el desembre del mateix any, instal·lat pri-merament en la casa del carrer Major coneguda per can Baltasar.
Arribat a la vila, jove i solter, es trobà que l’exercici de la carrera aquí imposava una pintoresca obligació, fruit de la rutina, car el Metge que ell suplia, Don Martí Riera i Porta també la practicava a l’igual que I’altre metge establert, d’atendre ademés dels malalts un saló de Barberia, on els comparets i els aconductats anaven a servir-se.
Semblant involucració no podia de cap manera plaure al jove Metge, qui, amb l’afany de treure’s una càrrega inútil del damunt i volent dignificar la professió que amb tant d’amor havia seguit, donà comiat a tots els clients del seu establiment, davant l’estupefacció general que creia que no visitaria a cap malalt no prestant-se a tant domèstics menesters com era el sosteniment d’una Barberia.
Malgrat i els mals averanys i fins la persistent cobdícia, ell seguí fent sa via que li facilità molta més atenció al seu humanitari càrrec i els malalts no sols no el deixaren sinó que davant de les seves sol·lícites atencions hi acudiren amb més gros nombre. Així donà mort al denigrant costum, imposant en avant la seva norma independent.
Es casà desseguida i tingué mitja dotzena de fills, entre els quals hi ha els nostres bons amics el Metge don Esteve Cardelús i son germà Josep. De les filles unes han près estat i constitueixen família apart, altra és Religiosa i altra viu en la casa paterna.
Prestà innombrables serveis en l’última peste colèrica, assistint nombrossos cassos, dels que salva molts d’ells i que li imposà la obligació d’aislar-se fins de sa família per evitar un possible contagi.
Diferentes vegades fou nomenat Metge titular de l’Ajuntament de la vila, càrrec que estava a mercè de les forces polítiques que turnaven, fins que ho fou en propietat i l’ha desempenyat durant molts i molts anys.
Assistí a varis Congressos de Medicina. A París, el 23 al 28 de Juliol de l’any 1900, durant l’Exposició Internacional, A Madrit, el 23 al 30 d’Abril de l’any 1903. A Lisboa, el 19 al 23 d’Abril de l’any 1906, i a Barcelona, el 16 al 22 d Octubre de 1910.
Perteneixia al Col·legi de Metges de Barcelona i tenia el número 114, entre els dos mil associats. També estava agregat al de Girona per raó de la seva naixença en aquella provincia i l’ésser la nostra població limítrof amb ella.
Durant molts anys exercí el càrrec de Metge de la Companyia de Ferrocarrils de M.S.A. en aquesta línia.
L’any 1928 celebrà les seves Noces d’Or professionals i també matrimonials.
El dia 21 d’abril de l’any 1929 es trobà sobtadament malalt i durant un any ha lluitat entre la vida i la mort. Uns dies després del començament de la malaltia el seu bon amic el Rev. Francesc de P. Figueras (q.e.p.d.), li portà processionalment i sota Tàlem, com a Membre de la Junta de Minerva de la parròquia Arxiprestal, el Sant Viàtic, auxiliant-lo cristianament i preparant-lo a una Bona Mort que fou el dia 6 d Abril de 1930.
El dia 7 del corrent es celebrà el seu enterrament i funeral, constituint aquests pietosos actes una imponent manifestació de dol.
Al despedir l’enterro en el lloc acostumat, el Reverent Dr. Manuel Forn. Ecònom-Arxiprest que presidia el dol feu un sentit parlament que commogué als concurrents de tant cristiana ceremònia.
Descansi en pau el cristià convilatà.
<biografia publicada probablement al setmanari Montseny que editava Miquel Grivé>
JOSEP MARIA CARDELUS GIRALT (1853-1930)
In Memoriam literal de l’època
“Altra vegada ens veiem forçats a agafar la ploma per a glossar un tema luctuós. Novament la Mort ens arrabassa un altre dilecte convilatà. Sembla que trobi plaer en emportar-se nostres millors homes, aquells que, ultra ésser els representants de l’intel·lectualitat celonina, eren homes de cor sencer, cavallers irreprotxables, amics del poble, al qual havien entregat lo millor de la seva vida: l’intel·ligència i la bondat del cor. Ens toca de debò plorar les pèrdues sufrides i sentir la desolació més progona, puix que els buids produïts ara, són ben difícils d’omplenar.
Francesc de P. Figueras, Miquel Draper i ara Josep Cardelús. Trilogia exquisida. Selectivitat Immillorable. Representació d’una època i d’uns homes que se’n van, que ens deixen, marcant la fi d una etapa de la vida celonina. Difícil és que la successiva -no en fem cap retret a ningú, però- sia tant gloriosa com aqueixa que ara fineix.
En Josep Cardelús i Giralt també ens ha abandonat. Una llarga malaltia feia temps que anava esllangint el seu organisme. Ell que tants n’havia gorit, ha sigut impotent per a posar remei saludable al seu mal, i cristianament, resignadament, ha fet entrega de la seva ànima al Creador.
Que reposi en pau i vetlli pels que ací quedem plorant-lo.
El “Senyor Cardelús” -el pronunciar aquest nom suggereix tol seguit en nostra ment la seva imatge bondadosa, aristocràtica, reposada, de mirada Intel·ligent i de parlar suau i aciençat- era el prototipus del convilatà pacífic, del catòlic fervent, de I’enamorat de la Ciència i de la seva professió que havia exercit com un apostolat. S’havia captat les simpaties dels grans, però més encara del humils que el veneraven.
De costums senzilles i austeres, era un enamorat de les plantes i les flors. El jardí de casa seva té fama d’ésser el més ben cuidat, tasca que realitzava ell mateix amb gran cura i amor.
Per dissort nostra no el podem anomenar fill de la vila, amb que si bé d’adopció de tothom se’I pot considerar com a tal, puix que aimava Sant Celoni i havia contribuït d’una manera poderosa el seu engrandiment.
En la seva joventut milità en el parlit carlista, en quin exèrcit figurà, assistint en nombrosos fets d’armes, on prodigava els seus humanitaris serveis.
No exercí mai cap càrrec polític.
Fou durant molts anys Metge de la Companyia del ferrocarril de M.S.A. També ostentà fins fa poc el títol d’Inspector Municipal de Sanitat. Ambdós càrrecs els desempenyava de manera humanitària i digna. Si bé cal fer notar que, donat el seu caràcter, no era pas possible que els exercís de manera distinta.
Per la seva remarcable bondat, no tenia enemics ni en el camp polític, car sempre fou moderat, respectuós i comprensiu.
Sant Celoni està de dol altre volta. Ho palesa així els innombrables pèsams que la família del finat reb í l’imponent gernació que assistí a l’acte de l’enterro i funeral. Segur que cada un dels que hi assistia, tenia en la seva consciència un deute d’agraiment devés aquell que havia conviscut amb nosaltres com si fos un germà, vetllant pel bé de tols, com el més amorós Pare.
La seva vídua, fills, germana, néts i demés parents, saben quant sinceres són les nostres paraules. Volem, però, remarcar el nostre sentiment profundíssim I el sincer condol per la pèrdua experimentada.
Que Déu doni al seu fervorós creient, al recte ciutadà, al bondadós amic, l’etern descans ben merescut i la glòria explendorosa.”
<possible necrològica del setmanari Montseny que editava Miquel Grivé>
13/10/18 SISENA CARDELUSSADA A OLOT
Dissabte dia 13 d’octubre va tenir lloc a Olot la sisena trobada de la família Cardelús. Aquest any es commemoren els 25 anys de la primera trobada que es va fer a La Cot, que va comptar amb 180 familiars.
La tasca d’investigació que va dur a terme l’Alfons Cardelús va ser tan important i el resultat és tan complet que els familiars, poc després de la seva mort, varen voler plasmar tota la seva feina en un llibre. Per aquest motiu s’ha editat el llibre Els Cardelús on s’hi condensa tota la labor de l’Alfons Cardelús. A part d’explicar la història del cognom i la història de la família, conté l’arbre genealògic que comprèn els darrers sis segles i disset generacions, separades per branques i sub-branques i referenciades i ordenades alfabèticament. Així mateix, s’hi poden trobar les fotografies de les diferents reunions familiars que s’han fet des de l’any 1993, i també fotografies de la família de l’Alfons Cardelús.
Aquest any, la trobada va reunir gairebé un centenar de persones. Després d’una missa pels difunts de la família van fer un dinar de germanor en un conegut restaurant olotí. Va venir gent dels llocs més sorprenents, com ara el Brasil, ja que uns avantpassats Cardelús hi vàren emigrar en el segle XIX i fa pocs anys vam poder conèixer els seus descendents. A part dels familiars del Brasil, va venir gent de Menorca, Madrid, Màlaga, Barcelona, Suècia, Itàlia, i més. Després del dinar es va fer la presentació del llibre, que es va repartir entre els assistents com a record i homenatge a l’Alfons Cardelús. Entre els assistents hi havia la seva vídua, Maria de Balle i Campassol. Un dels seus fills va glossar tota la feina feta pel seu pare Alfons.
Aquestes reunions familiars ja tenen una tradició i tots els assistents hi van amb la il·lusió de retrobar-se amb membres de la família que no han vist des de fa temps.
Per tal de poder difondre la ingent investigació genealógica duta a terme pel seu artífex i poder mantenir actualitzat l’esmentat arbre, s’ha creat la pàgina web, www.cardelús.com, on es poden trobar totes les dades i notícies rellevants.
19/07/03 TROBADA DELS CARDELUS A OLOT
Notícia a la revista La Comarca de 23 d’Octubre de 2003
Després de 10 anys de la primera trobada, duta a terme per l’octubre de 1993, els qui porten el cognom Cardelús van tornar-se a trobar dissabte passat, a Olot, coincidint amb el dia de Sant Lluc. Es digué una missa al santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona d’Olot, que va ser oficiada per un sacerdot de la nissaga Cardelús i que s’aplicà als difunts de la família. En acabar-se l’ofici religiós, en el qual tingueren especial participació els més petits, es cantà la Salve i els goigs de la Mare de Déu del Tura i es feu després el besamans a la imatge mariana, al cambril.
Entre els 150 assistents a aquesta trobada, n’hi havia de Màlaga, Madrid, Menorca i Suècia. Hi ha constància de persones amb el cognom Cardelús amb residència al Canadà, Uruguai, Argentina, Itàlia i els EUA. Les investigacions realitzades indiquen que totes les persones que porten aquest cognom, són de la mateixa sang de manera que tots són familiars entre sí. Es calcula que actualment hi ha unes 500 persones d’aquesta família, la primera documentació de la qual és del segle XV. Els seus components s’han decantat, en gran part, per exercir professions d’advocat, metge i farmacèutic i encara hi ha a Olot una branca dels Cardelús que té una farmàcia al passeig Barcelona.
En un restaurant de la ciutat va fer-se el dinar comunitari, durant el qual hi hagué un agradable i interessant col·loqui. Havent dinat, i abans de donar per acabada la trobada, un dels membres de la família, Alfons Cardelús i Barcons, qui més ha investigat sobre la nissaga i n’ha fet l’arbre genealògic, va explicar els orígens de la família i les seves incidències més destacades.
02/06/07 TERCERA CARDELUSSADA A AGEN I BEAUVILLE
Els dies 2,3 i 4 de Juny prop de seixanta representants de la família vàren visitar la ciutat d’Agen i el poble de Beauville d’on són originaris els Cardelús.
Els assistents vàren tenir ocasió de veure el castell de Cardelús, residència dels Senyors de Cardelus, feudataris del Baró de Bosvila.
EL RETORN DELS CARDELÚS
Alfons Cardelús Barcons, Juny de 2007
Aquest treball va ser traduït al francès per Mme. Anne Rapin i publicat amb gairebé un any de retard a la “Revue d’histoire de Lot-et-Garonne et d’ancien Agenois” (Avril-Juin 2008), amb omissió dels dos últims paràgrafs del punt 8 i de la totalitat del 9 per raons d’espai.
1- Presentació
Els dies 2, 3 i 4 d’aquest últim juny van passejar pels carrers d’aquesta ciutat d’Agen un grup de 56 espanyols i andorrans, desplaçats en autocar i cotxes particulars des d’Olot, Girona, el Principat d’Andorra, Barcelona i el seu entorn, Màlaga i Madrid, a fi de connectar, després de cinc segles, amb la terra dels seus ancestres: el País de Serres i el Quercy Blanc. Representaven una sola família, ja que tots descendeixen de Bernat de Cardelús, un occità que va emigrar a Espanya a principis del segle XVI procedent d’Unzent, bisbat de Pamiers, a l’Ariège, fill d’un altre Bernat. Es va establir a Olot (província de Girona) i allí va fundar una família tan prolífica i oberta d’horitzons que avui consta d’uns 500 membres, escampats principalment per Catalunya. A partir del segle XX, però, es van escampar també per la resta d’Espanya, Amèrica (del Nord i del Sud), Andorra i Suècia. Contrastant amb aquesta multiplicació dels Cardelús espanyols, es dona la circumstància que a França han gairebé desaparegut, i només queda un F.L. de Cardelús i uns pocs Bonnefont-de-Cardelús i Lagarde-de-Cardelús. El president de l’Acadèmia de Ciències, Lletres i Arts d’Agen, l’abbé Mateu, em va demanar que, com a membre, escrivís unes notes per aquesta “Revue” destinades a explicar com s’ha arribat a la conclusió que l’origen del nostre cognom i la nostra família es troba en l’actual cantó de Beauville (l’antiga Bovisvilla) o al veí Quercy-Blanc. I també quin ha estat el mètode utilitzat per plasmar una genealogia que abasta, encara que amb grans solucions de continuïtat, des del segle II de l’era cristiana fins als nostres dies, per conèixer a tots els seus actuals membres, i per convencer-ne 56 a participar en aquesta expedició evocadora del bressol dels nostres més remots avantpassats coneguts.
2 – Perseverança investigadora
Aconseguir aquests objectius no suposa una tasca extraordinària, sinó el lògic efecte d’una activitat perseverant desenvolupada durant anys i concentrada a recollir i relacionar totes les dades que podien conduir a saber qui eren els nostres avantpassats i d’on procedíem. El meu pare evocava amb freqüència l’adagi català: “no sempre el que sembra, cull, però el que no sembra, segur que no cull!”) Van ajudar molt a obtenir aquest resultat cinc venturoses circumstàncies:
a) La singularitat del cognom Cardelús i la conservació de la seva grafia al llarg de tants segles (amb només lleugeres alteracions, que no van aconseguir arrelar: Kardelus, Cardalús, Cardeluz).
b) El fet històric que l’actual Occitània ha estat el país que més fidelment ha conservat l’antroponímia i la toponímia romanes, malgrat les vicissituds històriques.
c) La circumstància insòlita que des del 1936 al 1939 els republicans espanyols, per excepció, no van cremar els registres parroquials d’Olot, a diferència del que van fer amb gairebé tots els eclesiàstics i civils de Catalunya —a Espanya, la república ha estat sempre sinònim de caos—. Gràcies a aquesta excepció, aquesta parròquia segueix albergant un complet conjunt de llibres sacramentals de baptismes (des de 1503), matrimonis (des de 1607), òbits (des de 1625), confirmacions (des 1671) i pàrvuls (des de 1735). A part dels llibres de comptes, de funeràries, testaments i confraries, que completen els anteriors. I també els antics i rics protocols que es conserven a l’arxiu notarial de la comarca (la Garrotxa).
d) L’extinció de l’oprobiós règim de Franco i la subsegüent restauració de la monarquia (1975), que ens va conduir al ràpid restabliment de les llibertats per a tots els espanyols, entre elles, la d’accés, sense traves, als arxius notarials.
e) La paciència de la meva dona, Maria de Balle Campassol, que en períodes de vacances ha suportat durant anys els meus tancaments, matí i tarda, a l’acollidor arxiu parroquial d’Olot, col·leccionant dades, a més de col·laborar amb mi en els arxius departamentals d’Agen, llegint i copiant a mà i fotografiant passatges de llibres d’interès genealògic.
3 – Inici de la investigació i confecció de l’arbre genealògic
Quan es va despertar l’afany per conèixer al detall la història de la nostra família? Doncs amb ocasió del banquet-homenatge que els nebots vam oferir al nostre oncle Miguel Cardelús Carrera, catedràtic emèrit de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, al restaurant La Donzella de la Costa de Badalona, per commemorar el seu norantè aniversari, el 1980. Allà va sorgir la “maquiavèl·lica” idea d’encomanar a l’autor d’aquestes línies la tasca de confeccionar l’arbre genealògic de la família, tot i no disposar de temps per raó de fortes càrregues professionals i familiars. No obstant això, no em vaig atrevir a negar-m’hi; potser perquè, en el fons, em sentia atret pel repte. Només vaig posar com a condició per a acceptar que no se’m posés termini, ja que tan sols podria dedicar-me al tema en períodes de vacances. Vaig posar fil a l’agulla a Olot, fonamentalment; però també de manera puntual en altres moltes poblacions catalanes. Allà vaig passar així mateix diverses hores prenent dades dels respectius llibres parroquials i municipals (on no havien estat destruïts). Això m’ha permès a poc a poc confeccionar un arbre genealògic que abasta des del naixement a l’any 1539 de la primera filla d’aquell Bernat Cardelús vingut de França fins a la totalitat dels Cardelús dels nostres dies. Tinc aquests 5 segles pràcticament complets. Bernat Cardelús era transportista, igual que els seus cosins Bartomeu, Pere i Arnau, oriünds els tres de Pamiers (Ariège també). Cal sospitar que els quatre formaven companyia per al transport interpirinenc de mercaderies, cosa que propiciava una gran mobilitat. Bartomeu i Pere s’aveïnaren a Olot; però els seus plançons van desaparèixer al cap de pocs anys. En canvi, Arnau s’arrelà a Ridaura (població propera a Olot) i els seus descendents van viure allà fins que van quedar sense successió. Tots excepte un, que es va casar amb la pubilla Bagó i, per tant, els fills d’aquest matrimoni van anteposar el cognom de la mare al del pare (segons costum d’aquella època quan la mare era pubilla); amb la qual cosa els seus actuals plançons ja no porten el cognom Cardelús. Només els descendents de Bernat Cardelús han conservat el cognom fins als nostres dies: de pares a fills i per línia masculina. Només hi va haver dues excepcions. Una, l’encapçalada a finals del segle XVI per Jeroni Cardelús Ridaura, que va fixar la seva residència a Calonge (població gironina costanera) i va anteposar el seu segon cognom al primer, així que la seva descendència es diu Ridaura. L’altra excepció es va produir involuntàriament a conseqüència que el nostre últim patriarca, el Dr. en Farmàcia Joan Cardelús Dalfó, va deixar una sola filla, l’actual pubilla i farmacèutica, Carme Cardelús Busquets, que continua com a titular de la llegendària Farmàcia Cardelús d’Olot. Està casada amb l’investigador biomèdic Jeróni Jurado Campos i els seus fills porten, per tant, el cognom Cardelús com a segon, i deixen de portar-lo els néts. Durant la confecció de l’arbre genealògic, Mario Fàbrega Cardelús i l’autor d’aquestes línies no descuidàrem mantenir i enfortir els vincles familiars. Per aquest fi vam organitzar dues trobades a Olot: una, el 1993 i una altra, el 2003. A aquestes “Cardelussades” van acudir-hi 180 familiars la primera vegada i 150, la segona. No és estrany, doncs, que en convocar la tercera trobada, en aquesta ocasió a Beauville, s’apuntessin a l’expedició 56 persones, davant dels al·licients de conèixer el bressol de la família i de visitar una ciutat com Agen i uns paratges com els del país de Serres i del Quercy-Blanc. La trobada es va realitzar precisament el dia 3 de juny (que enguany coincideix amb la festa religiosa de la Santíssima Trinitat, al voltant de la qual la Baronessa de Bovila, Senyora Bernarda de Cardelús, en el seu testament de 1395, va instaurar una missa anual per les ànimes de tots els Cardelús). Vull deixar testimoni que per a tots els expedicionaris el que vam veure va superar amb escreix tot el que vam anunciar. Els va encantar la neta, ordenada i senyorial ciutat d’Agen i les seves delicioses prunes; la bellesa dels paisatges i els monuments civils i eclesiàstics del país de Serres i el Quercy-Blanc. Però, sobretot, els van encantar la gran hospitalitat i la viva simpatia dels seus habitants, reveladors, per la seva espontaneïtat, que, efectivament, els Cardelús de l’altre costat dels Pirineus som oriünds, i amb molta honra, d’aquestes comarques. Quant a l’arbre genealògic, vaig acabar i vaig lliurar l’any 2000 la part que abasta des del 1847 fins al 2000. La part anterior, és a dir, la que comprèn des de Bernat Cardelús i la seva esposa Joana (pares d’aquell Bernat que a principi del segle XVI va emigrar a Espanya des d’Unzent), fins a l’indicat any 1847, està pràcticament enllestida, però he demorat seu lliurament perquè se’m resisteixen alguns extrems puntuals relatius a la segura filiació d’uns pocs membres de la família.
4 – Origen y significat de la paraula “Cardelús”
Sembla que al principi “Cardelús” era només un sobrenom, àlies o malnom, que més tard va passar a ser cognom de família. Si partim de la idea que es tracta d’una expressió llatina, les que més se li aproximen en el sentit de constituir el seu antecedent són cardus i carduelis. La primera és el nom d’una flor herbàcia espinosa (la carda occitana, igual al francès chardon), mentre que la segona és la pròpia d’un conegut ocell canor (la cardenilha o cardina occitana; anomenada en francès chardonneret). Un i altre vocables estan estretament vinculats, ja que Linneo, en la seva classificació ornitològica, va confirmar per a aquest ocell el nom de carduelis carduelis, precisament perquè s’alimenta amb preferència de llavors de cardus. Doncs bé: si “Cardelús” va ser un sobrenom o àlies romà vingut de cardus, equivaldria a “persona aspra o brusca”; mes si ve de carduelis, tindria el significat oposat, ja que la cardina és un simpàtic ocell que suporta viure engabiat i alegra les llars amb els seus refilets. Deixo al lector que esculli entre aquestes dues interpretacions, en el benentès que possiblement cap d’elles sigui l’encertada. L’indubtable és que el cognom apareix documentat per primera vegada a l’Àfrica Romana (segle II), epigrafiat en dues tombes paganes del cementiri de Lambaese (situat als voltants de l’actual ciutat de Tezzut-Lambese, a l’antiga Numídia Militiana (Algèria). Després, sengles documents eclesiàstics (segles V i VI) esmenten dos bisbes Cardelús, un de Lamiggiga (any 484, també a la Numidia Militiana) i l’altre oriünd de l’illa de Sicília. Després, a Mactaris (actual Maktar, Tunísia) es troba al segle VI o VII (període bizantí) una placa epigrafiada relativa a un nou sacerdot de ritu romà anomenat Cardelús (nom que els experts qualifiquen d’inusitat en aquella regió).
5 – On és el bressol dels Cardelús?
Les dades més reveladores del lloc d’on procedim són les que figuren en la primera de les dues esmentades tombes de Lambaese, un cop confrontades amb les que apareixen en una tercera situada al seu costat; malgrat que en la darrera s’hi eludeix esmentar la paraula Cardelús. Però sobre aquestes dues tombes contigües, prefereixo reproduir el que va dictaminar la doctora Isabel Rodà, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’informe que li vaig encarregar l’any 2001: Tradueix la inscripció epigràfica de la primera d’aquestes tombes (desxifrada en les seves abreviatures) així: “als Déus Manes, per Claudia Cardela; Claudi el Gàlic, genet de la Legió, va fer (aquest monument funerari) per a la seva germana estimada”. Al costat mateix, però construïda després, òbviament, hi ha la tomba del generós germà Lucio Claudio que, completant l’anterior, diu (amb el pertinent aclariment de les abreviatures): “Als Déus Manes de Lucio Claudio, el Gàlic, genet de la Legió III Augusta, a la qual va servir com a militar durant 24 anys. Aquí jau.” És a dir que Lucio Claudio Cardelús, oriünd de la Gàl·lia Narbonense, es va allistar a la Legió III Augusta, com guerrer de cavalleria, servint durant 24 anys en aquesta Legió Romana, conqueridora de la numídica Militiana (part de l’actual Algèria). Finalment, es va acantonar a Lambaese, capital d’aquesta regió. Lucio va viure en aquella població amb la seva estimada germana Clàudia Cardelús, almenys, que el va premorir i a qui va enterrar a la tomba que va erigir en la seva memoria. Ell va morir després, havent-se construït una altra tomba bessona al seu costat. Convé ressaltar que era costum romà principalment entre els militars (seguida per Lucio Claudio) la de no identificar-se pel cognom familiar (aquí, Cardelús), sinó pel sobrenom o àlies (aquí, “el Gàlic”). I gairebé asseguraria que, en el nostre cas, Lucio Claudio va seguir aquest costum amb una segona intenció: posar en relleu que ell no era ciutadà romà, mes sí oriünd de la proconsular Gàl·lia Narbonense, integrada ja plena i pacíficament en l’Imperi Romà, és per això que en aquest li deien també “província nostra”. Ara bé, si els Cardelús d’Àfrica van viure-hi en el transcurs de la dominació romana i durant el gairebé segle i mig de la bizantina, però no eren africans, sinó oriünds de la Gàl·lia Narbonense… ¿de quina part en provindrien? Aquesta és la qüestió que he trigat molts anys a resoldre.
6 – Indagacions infructuoses
Les variades investigacions que realitzem a la meitat oriental del Sud de França (l’antiga Gàl·lia Narbonense, és a dir l’actual Occitània oriental), van resultar totes infructuoses. Segons el que s’ha relatat anteriorment, sabíem que a finals del segle XV almenys, els nostres més remots avantpassats coneguts vivien a l’Ariège; que posteriorment hi va haver un Alberto-Carlos Cardelús, que va ser professor de la Facultat de Medicina de Montpeller durant els anys 1650-1658, segons assegurà un col·laborador de la revista Le Miroir de l’Histoire; i que l’any 1860 hi va haver qui va conèixer una família Cardelús a Beziers. Però la veritat és que ni a Unzent, ni a Saverdun, ni a Pamiers vaig obtenir la més mínima dada que es referís als Cardelús, perquè en cruentes guerres, especialment en la dels Hugonots, es van incendiar esglésies i papers, i els pocs documents que es van poder salvar de la crema estan dipositats a l’arxiu departamental de Foix, on tampoc trobem res del nostre interès. Respecte al professor de medicina, diversos Cardelús vam viatjar a Montpeller buscant-ne antecedents al prestigiós arxiu de la seva universitat. Dissortadament, no en vam trobar rastre, de manera que vam haver de conformar-nos amb la pista negativa que ens havia donat l’al·ludit col·laborador de Le Miroir: aquell Cardelús, Professor de la Facultat de Medicina, passats els 9 anys de fer-hi classes, “va marxar al seu país”. Dada reveladora que el seu país era a la part oriental de la Gàl·lia Narbonense. Pel que fa a la família Cardelús que el 1860 vivia a Beziers, encara no hem tingut ocasió de traslladar-nos-hi per iniciar investigacions.
7 – Notícia anecdòtica reveladora
No obstant això, no defallim i continuem buscant, fins que la sort se’ns va mostrar propícia per mitjà de la informàtica. En efecte, l’any 2004 va aparèixer penjada a internet l’anècdota històrica del segle XVIII “Le Voleur récidiviste”, recollida per M. Claude Laporte. Hi figura el passatge següent: «À sa sortie (de la prison), ce mauvais sujet passa alors au service de M. De-Bonnefont-de-Cardelús, Châtelain dans la commune de Saint-Martin-de-Beauville, chez qui hélas, il continua ses vols.» Simultàniament, Mario Fàbrega Cardelús, advocat i Cònsol de França a Figueres, va aconseguir del Cabinet Généalogique des Pyrénées una llista dels francesos que es deien Cardelús de segon cognom. Eren només els Bonnefont-de-Cardelús i els Lagarde-de-Cardelús. Els vaig escriure a tots i només em va contestar la segona família, els quals, molt amablement, em van facilitar informació i un mapa topogràfic en el qual figurava la situació exacta de l’al·ludit castell. Aprofitant que un membre femení d’aquella família es desplaçava a Agen, la meva dona i jo, per primera vegada, ens vam traslladar també a aquesta ciutat i ens vam entrevistar amb aquesta senyora. Allà, ens va donar notícies de la família d’èpoques recents i ens va introduir en els arxius departamentals d’Agen. En aquests arxius (correctament atesos pels seus competents funcionaris) vam iniciar les investigacions per mitjà de llibres i documents interessantíssims. Hem organitzat a Agen els desplaçaments al País de Serres i al Quercy-Blanc, així que hem convertit aquesta urbs en el quarter general de les nostres fins ara cinc visites a l’Agenais. Vam intimar amb la família Benech (Sant-Martin-de-Beauville), amb el seu cosí el Sr. Claude Laporte (Sant-Martin), amb els sol·lícits Alcalde i funcionaris de la Comuna de Sant-Martin-de-Beauville, amb M. Quesseveur , un simpàtic llibreter vocacional (d’Agen), amb el culte matrimoni Timbeau-Rapin (també d’Agen, que parla català i castellà) i, finalment, amb l’Acadèmie de Sciences, Lettres et Arts (concretament, amb el seu actiu president, l’abbé Mateu).
8 – Conclusiones versemblants
Al principi, vam creure que el nostre origen es trobava en la família noble de Cardelús, que era titular del castell i senyoriu de Cardelús, de la que descendíem com fadristerns. No obstant això, avançades les nostres investigacions, vam trobar el llibre “Beauville, la bastide oubliée”, de Madame Guary, 1993. A la pàgina 72 hi trobem la recensió del testament atorgat el maig de 1395 per la baronessa de Bovila, la Senyora Bernarda de Cardelús. Vam veure-hi que va dotar econòmicament el capellà de l’església de Sant Pau (situada al costat del seu castell) perquè digués cada any una missa, tres dies després de la festa de la Trinitat, en sufragi de tots els Cardelús. L’antiguitat d’aquest testament, el fet que la testadora s’apellidés Cardelús i el seu generós record religiós per a tots els de la seva família, ens revelen que:
a) Els Cardelús procedim tots d’una família molt antiga d’aquesta regió, que va ser titular de la Baronia de Beauville; fins i tot pertanyien a aquesta família aquells Senyors de Cardelús propietaris del castell d’aquest últim nom com a feudataris d’aquesta Baronia, i gentilhomes seus.
b) La circumstància que a l’Edat Mitjana aquest cognom (Cardelús) no s’esmentés amb freqüència en la documentació de l’època és atribuïble al fet que el títol nobiliari que ostentaven els seus fills (de Bovila), enfosquia i reemplaçava el nom de família (Cardelús). Això no va succeir amb els Senyors de Cardelús del castell d’aquest nom. Veiem que, encara que l’última Senyora titular es va casar amb un De Bonafont, com que no tenia un títol rellevant, els seus descendents van unir els dos cognoms amb un guió, conservant unificats De-Bonafont-de-Cardelús, de tal manera que es va denominar així i, de vegades, tan sols De Cardelús.
c) La successió femenina en la titularitat de la Baronia, per dues vegades almenys, va donar lloc al fet que els posseïdors del títol adoptessin els cognoms dels seus pares respectius ja que eren primogènits.
d) En definitiva, no és exagerat deduir que, si l’any 1012 ja existia el famós Arnau de Cardelús, Bisbe d’Agen i instaurador de la prestigiosa moneda “arnaldesa”; si l’any 1049 hi va haver un Matfred de Cardelús, Abbé Benedictí de San Marino, i si des de segles la família Cardelús va tenir gran nombre de plançons i propietats escampats pel país de Serres i el Quercy-Blanc; bé va poder pertànyer a la mateixa família una persona més. Parlem d’aquell genet guerrer que, emparat en la fama que gaudia entre els romans la cavalleria gascona, 800 anys abans es va allistar a la Legió III Augusta, va servir-hi durant 24 anys a l’Àfrica Romana , va fundar-hi una família i va morir a Lambaese (capital de la Numidia Militiana). I més versemblant és encara que Bernat Cardelús, pare d’aquell Bernat emigrant a Espanya, juntament amb els seus cosins carnals, tots habitants del Comtat de Foix a finals del segle XV, fossin fadristerns de la mateixa família Cardelús de Bovila, més quan no hi ha indicis d’arrelament del cognom Cardelús a cap altra regió de l’Imperi Romà. Sens dubte pertanyents al mateix tronc, he detectat fins al moment a la França del segle XX diversos De Cardelús de primer cognom: Mme M. Lluïsa de Cardelús, que va escriure el 1901 un llibre de poesies místiques titulat La Lyre et la Croix, i M. Roger de Cardelús, autor de les novel·les històriques Mémoires d’un Guerrier de Vercingétorix (el 1971), L’Aquarium chinois (el 1972) i Sous le signe cathare (el 1977). En aquesta última, l’autor es mostra molt coneixedor de l’entorn físic del Castell de Cardelús. Del present segle, només tenim una referència de M. F-L de Cardelús, pel que sembla, cantant, amb qui no ens hem posat en contacte.
9 – Agraïments
No vull acabar aquestes notes sense expressar, abans de res i en nom dels meus familiars, la meva gratitud al Sr. Tinent d’Alcalde de Cultura d’Agen per la seva amabilitat en traslladar-se a l’hotel Ibis per donar-nos la benvinguda i obsequiar, per encàrrec de l’Alcalde de la ciutat, el Sr. le Dr. Alain Veyret, amb l’interessant llibre “Terre Fertile de la Jove Chambre Économique d’Agen”, que descriu les riqueses de tot ordre que caracteritzen el departament de Lot-et-Garonne. Lamento no haver coincidit personalment amb ell quan ens va visitar. Amb igual gratitud col·lectiva em manifesto respecte a la Sra. Alcaldessa de Beauville, Annie Reimherr, qui va venir cortesament a saludar-nos al Castell quan l’estàvem visitant, i ens va dirigir unes sentides paraules de salutació. Així com pel que fa als propietaris dels Castells de Beauville i de Cardelús, Srs. Bernard Hoquetis i Terence Shrimpton, respectivament, tots dos admirablement compromesos a rehabilitar-los, que ens van acollir amb tanta amabilitat, i van satisfer el nostre interès a conèixer interiorment aquests castells. Sense oblidar el P. Antoine Tran Quoc Tuan, qui, a l’església de Laroque-Timbaut va dir la missa familiar instaurada per la nostra Bernarda de Cardelús en 1395, que nosaltres vam restablir, celebrant al mateix temps una solemne i concorreguda festa de comunió d’àmbit comarcal a causa de la impossibilitat física que el mateix P. Antoine pogués dir la nostra missa simultàniament a l’església de Sant-Jacques de Beauville, com en un principi s’havia projectat.
10 – Observació final
No sóc un expert de les “arts” genealògiques, tan sols un simple aficionat. Per això prego a l’amable i sofert lector de les anteriors notes que disculpi els errors que hagi pogut cometre en el meu atreviment, i el convido vivament al fet que, si disposa de qualsevol dada o document que pugui ajudar-me a rectificar, completar o ampliar el que he dit , no dubti a comunicar-m’ho a través de l’Acadèmia o d’aquesta Revue, amb la seguretat que es farà creditor de l’agraïment de la meva família en general i meu en particular.
Alfons Cardelús Barcons
Barcelona, juliol de 2007
02/05/09 QUARTA CARDELUSSADA A OLOT
El dia 2 de Maig de 2009 es va celebrar a Olot la quarta Cardelussada. En aquesta ocasió es va fer un merescut homenatge a Mª Angels Busquets i a Isabel Aranda, les més ancianes de la nostra família.
Es va celebrar una missa a l’església del Tura i vàrem escoltar unes peces de piano de François Lagarde de Cardelus.
Paraules d’Alfons Cardelús en motiu de la quarta Cardelussada.
Queridos familiares Cardelús:
En el siglo II de la Era Cristiana, el occitano Lucius Caius Cardelús erigió una tumba destinada exclusivamente a dar cobijo a los restos de una mujer, su “queridísima hermana Claudia Cardelús”, según reza la piedra esculpida. Con ello, daba testimonio de respeto a la condición femenina, que luego ensalzaron los trobadores medievales de Occitania, la región que más ha conservado el espíritu de la cultura romana, espíritu del que todos nosotros nos podemos considerar herederos por sangre. Yo, por lo menos, me creo de mentalidad romana, entusiasta del arte románico, e incluso algo romántico.
En el año 1395, otra mujer de nuestra estirpe, la Baronesa de Bovila, Bernarda de Cardelús, mostró su activa preocupación por la salud espiritual de la familia al instituir y dotar la celebración de una misa anual en favor de las almas de todos los Cardelús, institución y dotación que restablecimos hace exactamente dos años, con ocasión de nuestra excursión a las tierras occitanas donde se hallan nuestras raíces; misa anual que ya se celebró en 2008 en Bovila y que, Dios mediante, se oficiará en el presente año, probablemente el 7 de junio, domingo en el que este año cae la fiesta movible de la Santísima Trinidad o, caso de no ser posible, un domingo próximo al citado.
Siguiendo, pues, la pauta marcada por la tradición familiar, creímos pertinente promover esta 4ª Cardelussada para celebrar los aniversarios entrañables de dos mujeres de la familia: Angeles Busquets Ferran e Isabel Aranda Román, viudas respectivas de los hermanos farmacéuticos difuntos Juan y Carlos Cardelús Dalfó, el primero de ellos nuestro último patriarca. Las homenajeadas cumplen, respectivamente, 100 y 98 años de edad, longevidades a las que no había llegado hasta ahora ningún Cardelús conocido.
Ciertamente, no son Cardelús de nacimiento: adquirieron esta condición por causa de matrimonio con sendos Cardelús. Pero, a semejanza de la inmensa mayoría de las nueras i yernos de la familia, se fusionaron con ella de corazón, compenetrándose en seguida con las convicciones y anhelos familiares y mostrándose, a veces, más entusiastas de la familia Cardelús que sus propios miembros. Fueron magníficas colaboradoras de sus maridos en el ejercicio de la noble profesión de farmacéutico, que tan eficazmente vela por la salud de los ciudadanos.
Ángeles y Juan aportaron a la familia una única hija, Carmen, la actual “pubilla” Cardelús, que tan tradicionalmente sabe desempeñar el generoso espíritu de la institución catalana del “hereuatge” o “pubillatge”. Isabel y Carlos enriquecieron el árbol genealógico de la familia nada menos que con siete nuevos miembros, los 6 sobrevivientes de los cuales nos honran con sus actuaciones (de las que no es un ejemplo menor, el magnífico film de nuestra excursión a Occitania).
En suma, tanto Ángeles como Isabel son merecedoras de que les demos el calificativo de “queridísimas”, al igual que “Lucius Caius” dió a su hermana “Claudia Cardelús” en el siglo II; así como que les rindamos en este acto la expresión de nuestra gratitud y admiración, y les expresemos nuestros fervientes deseos de que no les agobien los naturales achaques de la vejez, y de que, si Dios quiere, nos puedan acompañar todavía durante muchos años en el camino de la vida.
19/10/14 TROBADA DELS CARDELUS A BESALÚ i PALERA
Texte d’Esteve Cardalús Aranda
El 19/10/2014 va tenir lloc la III Trobada dels Cardelús, popularment coneguda com Cardelussada, que seguien a les que ja havíem fet a Olot i a Beauville. Aquest encontre dels Cardelús va venir a ser com el comiat del nostre estimat Alfons Cardelús Barcons, ànima d’aquest projecte, i crec que ell mateix era conscient de que segurament seria la darrera trobada a la que ell podria participar. Ens va tocar organitzar-la a en Mario Fàbrega i l’Esteve Cardelús. Recordo de quina manera l’Alfons ens donava tota la confiança i ens encoratjava a tirar-ho endavant sempre en la seguretat de que el que decidíem estava ben fet.
Cada trobada ha estat una descoberta i cadascuna d’elles ens ha deixat pel record alguna cosa important que les fa singulars, a més de les noves coneixences dels vells amics, dels nous Cardelús que afortunadament van pujant, a la vegada que malauradament és també moment pel record dels que ja no han pogut tornar-hi. Per ells va l’homenatge i el record a la Missa amb la que comença l’acte cada vegada.
El punt de trobada va ser a les 10 h. a la Plaça de l’església de Sant Pere de Besalú, una joia del Romànic del segle X, on vàrem assistir a la Missa que va oficiar l’antic bisbe de Girona Mn. Carles Soler. A continuació es va fer una visita guiada a la Mikve, descoberta al 1964, espai on es els jueus feien els banys de purificació que prescriu el judaisme.
Seguidament ens vàrem dirigir a Palera, on hi ha el Monestir del Sant Sepulcre, construcció romànica del 1085, una altra joia de l’art català i que es troba envoltat d’un entorn meravellós. En el mateix monestir hi ha un Restaurant que s’anomena els Claustre de Palera. Allà va tenir lloc el dinar de tots els participants. Al final del mateix es va lliurar una placa d’homenatge a l’Alfons Cardelús que va dirigir unes paraules i ens va fer la darrera entrega del seu treball. Tanmateix va dir que per la seva part ja donava per acabada la seva tasca investigadora del immens treball de l’origen dels Cardelús. Va explicar que tot va començar per ser fidel a la sol·licitud que li va fer el tio Miquel en l’històric homenatge que se li va fer a Badalona. A ressaltar la seva darrera troballa de l’origen del nom Cardelús que pot venir tant del mot cadernera ( Carduelis carduelis ) com de cardo (Carduus) planta de la que es pot alimentar. Es va fer lliurament a tots els participants d’un disseny amb la imatge de una cadernera i un card. Amb la foto de rigor a les 18 hores es va donar per tancada la Trobada dels Cardelús.
16/02/18 LA SISENA CARDELUSSADA ES POSA EN MARXA
Aprofitant el 25è aniversari de la primera Cardelussada comencem a planificar la sisena pel dia 13 d’Octubre a Olot.
Procurarem tenir a punt el llibre amb el treball de l’Alfons per poder repartir-lo durant la trobada.
24/05/17 ARTURO CARDELÚS, AUTOR DE LA MÚSICA DE “IN A HEARTBEAT”
Arturo, resident a Los Angeles, és l’autor de la música d’aquest curt d’animació de gran éxit.
Aquest música s’ha fet viral a Youtube, escolta-la.
24/03/17 EL LLEGAT DE L’ALFONS
Ens reunim a Barcelona varis membres de la família dels Cardelús per analitzar la publicació del treball de l’Alfons. Som Marita de Balle, Carles Cardelús, Carles Fàbregas, Francesc Oró, Marcelo Peixoto, Jordi Sallent i Miquel Amat. Poc després s’afegiran al grup Esteve Cardelús i Màrius Fàbrega.
Acordem començar a treballar per tal de publicar un llibre, fer una pàgina web i posar l’arbre dels Cardelús a MyHeritage.
17/07/17 LA PÀGINA WEB DELS CARDELÚS JA ÉS UNA REALITAT
Tot el treball de l’Alfons Cardelús Barcons (Barcelona 1923 – Barcelona 2016) ja el podeu trobar a la pàgina web dels Cardelús www.cardelus.com
Ment preclara
ALFONS CARDELÚS BARCONS (1921-2016) Jurista
Només una xafogor intensa, com la d’aquests darrers dies, podia endur-se el senyor Alfons Cardelús Barcons; la vitalitat en persona, ment preclara, jurista sòlid i treballador infatigable. Tothom que l’ha conegut podrà convenir en la seva impertorbable integritat. Home de profunda i pregonament reconeguda convicció catòlica ¬mai va defugir la seva arrelada i compromesa fe¬, va saber transmetre sempre missatges encoratjadors davant qualsevol mena d’adversitat, missatges fonamentats en una sòlida i admirable formació jurídica que no va abandonar mai i, tot i la seva edat avançada i la motorització normativa, no va deixar mai de conrear acuradament fins al final. Semel heres semper heres, deia la regla romana -tot i que hi ha qui diu que aquesta formulació és molt posterior-; en el cas del Sr. Cardelús, crec que la regla s’ha d’interpretar així: bon jurista, jurista per sempre.
Vaig tenir el goig i la fortuna de conèixer el Sr. Cardelús a finals de l’hivern de l’any 1986, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Des del primer dia -1 de març de 1986, dissabte plujós- em vaig adonar que havia trobat un nou mestre que continuaria la formidable tasca pedagògica del Dr. Alejandro Nieto García, que tan pacientment com profusament m’havia instruït en les proceloses aigües del dret públic a meitats dels anys 70 a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El Sr. Cardelús ho sabia tot! El text de les normes, per descomptat; però també el dels innombrables avantprojectes i projectes -amb noms, cognoms i anècdotes incloses- que l’havien precedit. Tot aquest immens coneixement personal el Sr. Cardelús, intel·ligentment i lluny de protagonismes estèrils, va saber diluir-lo en la magnífica tasca que, de manera incessant i periòdica, duia a terme la comissió d’Assumptes Fiscals de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, de la qual va ésser secretari i assessor tècnic fins la seva jubilació l’any 1988. Aquesta laboriosa comissió -presidida per persones tan excel·lents i de reconegut prestigi com el Sr. Ricard Fornesa i Ribó i el Sr. Ricard Piquè i Batlle¬ va promoure, per assenyat suggeriment del Sr. Cardelús, la impugnació de diversos i transcendents reglaments fiscals, en particular, el de l’impost sobre successions i donacions de 1987, impugnacions ateses pel Tribunal Suprem, que, en estimar els recursos plantejats per la Cambra, va anul·lar nombrosos preceptes d’aquest reglament en considerar-los contraris a l’interès general. La satisfacció de continuar la tasca iniciada pel mestre es va confirmar en sentència del Tribunal Suprem del mes de juny de l’any 2000 que, novament, va anul·lar tot un plegat d’articles del reglament de l’IRPF aprovat el desembre de 1996 quan ell ja feia temps que s’havia jubilat. La tasca de la comissió d’Assumptes Fiscals de la Cambra, meravellosament patrocinada pel Sr. Cardelús, continuava! La Cambra, però, ja no era la Cambra del Sr. Cardelús, o la que aquest prohom insigne havia imaginat i en la qual jo, tan confiadament com ingènuament, havia cregut. Aquesta profunda decepció em va adreçar a la carrera judicial. Afortunadament, ja m’he jubilat.
Des de l’agraïment més sincer i ja en primera línia, Sr. Cardelús, a reveure.
RAMON GORBS I TURBANY Magistrat jubilat
Obituari publicat a La Vanguardia a 11/09/2016
CURIOSITATS DE LA BASE DE DADES DELS CARDELUS
No és possible fer una estadística rigurosa amb totes les persones que conformen la base de dades dels Cardelús ja que la informació no és completa. En tot cas, sí que com a curiositat, podem veure alguns gràfics interessants que s’adjunten a continuació.
