pròleg

HISTÒRIA DELS CARDELÚS
pròleg d’Alfons Cardelús, estiu de 2014

La idea de redactar aquesta Història dels Cardelús sorgí com una natural conseqüència de la tasca d’elaboració de l’Arbre genealògic de la Família, que em fou encomanada l’any 1980 (4 de maig), en ocasió del banquet-homenatge que els nebots carnals del nostre estimat oncle Dr. Miquel Cardelús Carrera (a.c.s.) li oferírem en el seu 90è aniversari, a Badalona, al restaurant “La Donzella de la Costa”. En aquella trobada, durant la sobretaula, la conversa va recaure sobre el fet lamentable que la nostra família -tan nombrosa-, a mesura que transcorrien els anys es relacionava menys entre si, de manera que les noves generacions ja no es coneixien i àdhuc es produïen confusions sobre llurs graus de parentiu.

Jo que, assabentat per la meva difunta mare -gran coneixedora de la Família del seu marit-, dominava amb bastant detall el vincle de sang que m’unia als més pròxims parents, i que, amb l’ajut d’en Carles Cardelús Dalfó (a.c.s.), del mateix homenatjat i per pròpia iniciativa, havia aplegat algunes dades de parents més pretèrits, em vaig interessar pel tema plantejat i hi vaig ficar cullerada. I ¡per la boca mor el peix!: en expressar els meus coneixements sobre la qüestió, els contertulians veieren en mi el remei a la qüestió escatida i, tots a una, em comminaren a elaborar un arbre genealògic de la família.

M’hi vaig resistir al·legant raons tan poderoses com la manca de temps per a complir la tasca, ja que tenia cinc fills petits, havia d’atendre a les responsabilitats del càrrec d’Assessor jurídic fiscal de la Cambra Oficial d’ Indústria de Barcelona (més tard, Cap de l’Assessoria Jurídica de la Cambra unificada de Comerç, Indústria i Navegació), i dels plets dels meus clients en l’exercici particular de la meva professió d’advocat. Per postres, portava també l’administració de la finca “Cal Sant”, a Agullana i Campmany (Empordà), que era copropietat del meu germà Miquel i meva, l’atenció de la qual m’obligava a traslladar-me allí gairebé cada quinze dies.

Però no hi hagué forma de convèncer-los. I com que, malgrat la consciència de no disposar de temps, la veritat és que m’agullonava el desig de poder donar brida batuda a la meva afecció -que és la petita Història de les quatre famílies pròpies, Cardelús, Bracons, Carrera i Serrallach-, vaig acabar claudicant i acceptant l’encàrrec, però posant dues condicions, que em foren admeses: hi treballaria tan sols durant les vacances; i no estaria subjecte a cap termini per a finalitzar la tasca. Cal dir que aquests condicionants m’han sigut plenament respectats. I això explica que hagi tardat tants anys a complir l’encàrrec.

Pocs dies després d’assumida aquesta honrosa però feixuga missió, vaig rebre una reprimenda per via telefònica. Fou de Na Montserrat Benavent, esposa d’en Manuel Cardelús Carreras (a.c.s. els dos), que se’m queixà vehementment de la postergació que els nebots carnals de l’oncle Miquel Cardelús Carrera els havíem fet als altres parents, en no convidar-los a la celebració dels 90 anys de l’esmentat oncle. Aquesta postergació la trobava censurable, a més, per l’especial raó que la branca familiar que ella representava havia rebut molts favors de l’oncle Miquel i aquesta era precisament l’única ocasió -fallida- que se’ls havia presentat per a poder patentitzar-li el seu agraïment.

Vaig suportar estoicament el xàfec verbal i, quan hagué acabat, no vaig poder menys de dir-li que tenia tota la raó del món; tant era així, que li prometia que, en la propera ocasió que hi hagués una reunió familiar, assumia jo, des d’aquell instant, el compromís de convidar a tota la nissaga. Val a dir que la conveniència de fer-ho, jo ja l’havia suggerit en la reunió preparatòria d’aquell acte que els nebots havíem celebrat; però, coneixedors de la modèstia de l’homenatjat, els altres estimaren llavors que a la festa no hi havíem d’assistir gaire persones; i el cert és que el propi homenatjat aprovà aquesta decisió, si bé amb l’expressa excepció a favor del cosí Miquel Cardelús Ortiz (a.c.s.), el dentista, perquè li havia arreglat la boca sense cobrar-li.

La reprimenda rebuda em va convèncer que la culpa era també meva, per no haver insistit en l’esmentada proposta d’ampliar la invitació als altres parents. I l’incident m’obrí els ulls sobre l’aspecte més transcendental de l’assumpte: ens demostrava amb claredat que la sang ens unia als membres de la família amb un vincle espiritual més estret del que semblava, i que, ja que jo posaria de relleu aquest vincle mitjançant la confecció documental d’un l’arbre genealògic, bo seria que aquesta exteriorització dels sentiments propis de la nissaga, l’evidenciéssim també físicament, mitjançant la celebració de reunions de tota la Família cada tres o quatre anys.

Aquest és, doncs, el veritable origen de les “Cardelussades”, la primera de les quals celebràrem a St. Miquel de Sa Cot (Parròquia agregada al municipi de Sta. Pau), que vaig muntar amb el matrimoni Marius Fàbrega Cardelús – Pilar Riera, que està dotat d’unes admirables dots organitzadores. A la reunió familiar hi assistirem 180 membres de la família, alguns vinguts de diversos punts d’Espanya, i de Suècia, fins i tot. Després, s’han celebrat successivament quatre “Cardelussades” més: dues els anys 2003 i 2009 a Olot (bressol de la família des del segle XVI); una l’any 2006 a Bovila (Occitània) -que ens reuní a 56 Cardelús i d’on probablement procedim tots els que tenim aquest cognom- i la darrera que celebrem ara, a Palera – Besalú, el 19 d’octubre del present any 2014.

La feina realitzada en aquest grapat d’anys amb la preparació i redacció de l’Arbre genealògic de la Família ha resultat molt carregosa, encara que l’he feta amb tanta il·lusió que m’ha permès superar tots els nombrosos i variats obstacles que successivament he anat trobant.

Entre les dificultats ensopegades, cal esmentar, com a més significatives:

a) La incertesa de les variades interpretacions que els experts ens ofereixen sobre texts llatins datats en temps molt reculats que parlen de fets i paraules que es relacionen amb els Cardelús.

b) La manca d’un document inqüestionable que reflecteixi el lligam entre, d’una part, la Família De Cardelús arrelada des del segle IX al segle XIV i posteriors al poblet de St. Martí de Seysses (avui, St. Martí de Boville, situat a l’actual Departament francès de Lot-et-Garonne) i també, almenys des del segle XIV, al poble de Roquecor (que es troba a l’actual Departament francès de Tharn-et-Garonne) i, de l’altra part, la nostra Família Cardalus que sabem del cert vivia a finals del segle XV al Bisbat de Pàmias (actual Departament francès de l’Ariège).

c) La dispersió geogràfica d’alguns dels membres de la Família nascuts a Olot que, a partir de finals del segle XIX, es van traslladar a viure a altres poblacions de Catalunya primer, de la resta d’Espanya i d’Amèrica després, i darrerament a Andorra i fins i tot a Suècia i a Itàlia.

d) El vandalisme dels republicans durant el període 1936-38, que destruí moltes fonts documentals, singularment les eclesiàstiques, de les que no m’he pogut nodrir, obligant-me a visitar diversos pobles i a recórrer a altres mitjans d’informació menys planers i fiables.

e) L’entrebanc que m’ha suposat l’oblit de la llengua llatina, estudiada sumàriament al batxillerat de postguerra, en haver de llegir partides sagramentals i escriptures notarials de segles pretèrits.

f) Les meves dificultats per assimilar les tècniques electròniques, que permeten assolir noves dades per mitjà d’Internet.

g) I darrerament, quan quasi tenia acabat el treball de recerca en les fonts eclesiàstiques (2007), la portada a terme per la Parròquia d’Olot -on jo fàcilment havia anat consultant els seus llibres sagramentals durant les meves estades a aquesta ciutat per Setmana Santa i vacances d’estiu- de la decisió del Sr. Bisbe de traslladar materialment a l’Arxiu diocesà, situat a l’antic edifici del Seminari de Girona, tots els documents eclesiàstics de caràcter històric existents fins llavors a les Cases Rectorals del Bisbat. Si bé no hi ha dubte que l’aplegament dels llibres de Baptisme, Pàrvuls, Confirmació, Matrimoni, Òbits i d’altres de cadascuna de les Parròquies que integren el Bisbat de Girona -i en particular, els importantíssims Llibres de la Comunitat de Preveres de la Parròquia de Sant Esteve d’Olot-, ha significat una millora important en la conservació, ordenació, consulta i seguretat d’aquests tresors documentals, per als investigadors com jo aquesta millora ens ha complicat encara més la tasca, no només per la necessitat d’haver de desplaçar-se a la capital i quedar-s’hi a dinar, sinó també per la precisió d’adaptar-se als dies i horaris d’obertura d’aquest Arxiu diocesà, i a les normes i mecanismes que té establerts per a la lectura dels documents, màxim quan l’investigador és una persona d’edat avançada, com jo.

I entre els avantatges gaudits, cal remarcar:

a) El fet excepcional que en els anys 1936-1938, a la Parròquia de St. Esteve d’Olot es salvaren de la crema republicana tots els llibres sacramentals i complementaris, i per tant he pogut seguir el rastre documental dels naixements, confirmacions, matrimonis i òbits dels membres de la família que habitaren en aquesta vila (després ciutat) des que, pels volts de l’any 1539, hi aparegueren els quatre traginers Cardelús, cosins entre si, procedents del Comtat de Foix (Occitània).

b) La gentilesa dels successius Rectors de la mateixa Parròquia Mn. Antoni Butinyà (a.c.s.), Mn. Emili Montal (a.c.s.) i Mn. Lluis Solà (l’actual), així com dels Rectors de les parròquies veïnes, entre els quals destaca l’inoblidable historiador de les Comarques olotines Mn. Josep Pagès (a.c.s.), Rector que fou de Les Preses.

c) El gaudi durant molts anys de l’acurada i intel·ligent atenció dels professionals en la matèria, primerament de la malaguanyada Arxivera notarial Srta. Carme Sala (al C.s.), i després dels competents i diligents encarregats de l’actual Arxiu Comarcal de La Garrotxa, Srs. Antoni Mayans i Xavier Gispert; gaudi darrerament incrementat per les profitoses ajudes rebudes del Sr. Gaspar Guardiola i Triadú, distingit autor d’importants treballs sobre pergamins medievals.

d) Per altra banda, és també de justícia que deixi constància aquí de la cordial, constant i eficaç col·laboració que hem rebut en tot moment dels habitants de Boville, de St. Martí de Seysses (avui, St. Martí de Boville), de Pau, de la Sauvetat de Savères i de St. Damien, en les nostres reiterades visites a aquestes poblacions occitanes en recerca de dades sobre els Cardelús, especialment els de Boville, on molts d’aquests habitants ens han acompanyat en les celebracions per Pentecosta de la tradicional Missa dels Cardelús, que l’any 1.395, dins de la ja instituïda Capellania de la Família, dotà la Baronessa consort de Boville, Bernarda De Cardelús, per les ànimes de tots els Cardelús; tradició restaurada per nosaltres, els Cardelús espanyols, des de l’any 2.006.

e) Molt especialment, vull destacar el nostre profund agraïment per l’entranyable col·laboració i exquisides atencions que, sense defallir al llarg dels anys, ens ha dispensat el matrimoni d’intel·lectuals Srs. Cristià Rapin i Anna Timbeau, juntament amb els capellans Mn. Lèo Gui, antic rector de la parròquia de St. Jacques de Boville, que gratuïtament durant uns anys s’ha desplaçat del seu actual domicili a St. Pastour per l’esmentada Missa dels Cardelús, i Mn. Dr. Andreu Mateu, fins fa poc director de l’”Académie des Sciencies, Lettres et Arts d’Agen”, ja que fou qui ens posà en contacte amb el matrimoni Rapin-Timbeau, proposà el meu nomenament com a membre corresponent de l’esmentada Acadèmia i m’invità a escriure i em procurà la publicació a la “Revue de l’Agenais” de l’article titulat “Le retour des Cardelús”.

f) També vull deixar constància del nostre reconeixement pel caliu i les atencions amb què ens han obsequiat: a l’actual propietari i intel·ligent restaurador del Castell de Boville, Sr. Bernat Hoquettis i a la seva Sra. Laura-Estel·la; al Sr. Gilbert Davan, diligent sagristà de la parròquia de Boville i excel·lent informador del passat històric i del present de la vila i ses rodalies, i a la seva cordial senyora; a l’acollidor matrimoni Srs. Joan-Marcial Bénech – Daniel·la, assenyats informadors domiciliats a St. Martí de Seysses (avui, St. Martí de Boville); i al cosí del primer, Sr. Claudi Laporte, generós impressor i documentat divulgador de la petita història de la Comarca, que viu a St. Marí (St. Maurin).

g) Així mateix, és de justícia que mencioni i agraeixi públicament les recerques que en interès de la nostra investigació portà a terme el poliglota valencià domiciliat a Pàmias Sr. Robert Beltran i Montanyès i esposa, quan la meva muller i jo vàrem passar una setmana d’indagacions a aquesta ciutat, endebades.

h) Per la banda dels occitans De Cardelús, em cal mencionar l’excel·lent informació substancial i gràfica que ens facilitaren els membres de la branca familiar dels Lagarde-de-Cardelús, domiciliats actualment a Gujan Mestras (prop de Bordeus), o sigui, el matrimoni dels Srs. Jacques Lagarde-De-Cardelús i Simone (morts els anys 2.008 i 2.012, respectivament; al C.s.), i llur filla Carolina, casada amb el Sr. Chevillot; així com llur cosina per part de Lagarde-de-Cardelús, Sra. Miquela Parmentier i Lagarde-De-Cardelús, que viu a Viarmes (prop de París).

i) I, ja dintre de l’àmbit concret dels de casa, vull destacar la paciència i activa col·laboració de la meva muller Maria De Balle i Campassol, en la còpia i fotografia de llibres i documents en els nombrosos arxius històrics que hem visitat els dos, dintre i fora d’Espanya, sense les aportacions de la qual m’hauria estat molt més difícil aplegar les dades que m’han permès la prossecució d’aquest treball de Genealogia; agraïment que faig extensiu: abans de tot, a Carme Cardelús i Busquets, la Pubilla de la Família, i al seu marit Dr. Jeroni Jurado i Campos, per llur suport moral i material a la meva tasca investigadora, en especial, pel convit al viatge a Tunísia, on poguérem trepitjar les terres i copsar l’ambient en què visqueren els primers Cardelús històrics; als germans Carles, Esteve i Joan Cardelús i Aranda i les mullers del dos primers, per l’estreta solidaritat que han demostrat amb els meus esforços divulgadors dels orígens històrics de la Família, significant-se l’Esteve, per la magnífica pel·lícula sobre el viatge de 56 familiars Cardelús l’any 2.006 a Agen, Bovila i St. Martí de Bovila i per les il·lustracions artístiques amb què ens ha obsequiat quan les “Cardelussades”, i a en Carles i en Joan, per les atencions que em dispensaren quan el comú viatge indagatori a Montpeller i per la seva constància en fer-me costat en Occitània, representant a la Família quan les celebracions per Pentecosta de la Missa tradicional dels Cardelús a l’església de Sant Jaume de Bovila, juntament amb les filles d’en Carles, Isabel i Elena; a en Miquel Amat i Riera, gendre d’en Santiago Altés i Cardelús, qui, amb el seu domini de la Informàtica, millorà i plasmà el meu casolà i primitiu arbre genealògic, que poc a poc he anat corregint i augmentant per períodes històrics separats, mitjançant resums o Panoràmiques; a en Francesc Oró i Clot, fill d’Antoní Oró i Cardelús (al C.s.), que m’ha ajudat durant diverses jornades a cercar dades dels Cardelús occitans per mitjà d’Internet; i a l’estimada neboda Carme Cardelús i Pujol, filla del meu germà Joan Mª (al C.s.), que, entre altres eficients col·laboracions, ha alternat amb mi la conducció de l’automòbil per arribar-se des d’Olot a Agen, quan les celebracions anuals de la Missa tradicional dels Cardelús a l’església parroquial de St. Jaume (Jacques) de Bovila per les successives Pasqües de Pentecosta.

Ara, transcorregut un grapat d’anys des d’aquell històric compromís amb la Família l’any 1980, puc donar per quasi acabada la tasca que llavors se’m va encomanar, i tenir el gust d’oferir, als parents que el vulguin, el text complet de l’Arbre genealògic de la Família Cardelús. Acabada, la tasca no ho serà mai, ja que, sortosament, els avanços en els mitjans d’investigació permeten anar aconseguint noves dades.

A la vegada, em complau ofrenar també als parents, com a propina, l’obra Història dels Cardelús, basada en la informació que he anat aplegant a mesura que confeccionava l’esmentat Arbre. Consta de dues parts:

La primera -que anomeno Història del cognom Cardelús- abasta des del segle II de l’Era Cristiana (Numídia, Tunísia) fins a les darreries del segle XIV (St. Martí de Seysses, Occitània) i primeries del segle XVI (Roquecor, Occitània). Comprèn les persones que sabem que visqueren en aquella època i es deien Cardelús de nom, cognom o sobrenom. Molt probablement, alguns d’ells pertanyien a la mateixa Família; però una elemental honradesa investigadora m’impedeix assegurar-ho mentre no es trobin documents que ho provin (els historiadors occitans que varen intentar fer l’arbre genealògic de la família De Cardelús, hagueren de desistir, tot confessant que era una tasca gairebé impossible perquè molts dels seus membres gaudien del mateix nom de bateig, així que la seva identificació resultava indestriable).

I la segona part, sí que mereix sens dubte el nom d’Història de la Família Cardelús, ja que comprèn els membres que sabem del cert que pertanyien i pertanyen a la mateixa Família que, vinguda del Bisbat de Pàmias (Comtat de Foix, Occitània) a començaments del segle XVI, arribà a Olot, des d’on successivament s’ha anat expansionant per Catalunya, per la resta d’Espanya, per Amèrica del Sud i del Nord, i darrerament també a Andorra, a Suècia i a Itàlia.