Carmen Cardelus

 

Carmen Cardelús Costa (1898-1993)
recull històric de Miquel Amat

La Carmen Cardelús Costa va néixer a Sant Celoni el dimarts 5 d’abril de 1898. Era la filla petita del doctor Josep M. Cardelús Giralt i la seva esposa Teresa Costa Coll, que vivien a la casa del carrer Major número 155 de la vila de Sant Celoni.

Una monja que havia tingut la Carmen com a alumna a l’escola parla de les seves qualitats amb aquestes paraules literals: “era una niña inteligente, hacendosa, aplicada, discreta, trabajadora, etc, etc”, en una carta enviada a Francesc Xavier Altés, poc després que la Carmen es casés amb el seu fill Santiago.

La Carmen era molt guapa i va posar els ulls en el nou director de la fàbrica de llet de la Sila, en Santiago Altés Roig. Utilitzant els seus encants, no li va costar convèncer el químic de la Sila, “el de la llet”. A la foto adjunta veiem la Carmen amb una cinta al cap que, al seriós doctor Cardelús, el seu pare, no li semblava gaire bé que portés. Se la posava, doncs, tot just sortia de casa.

La Carmen i en Santiago es van casar a Sant Celoni el divendres 5 de maig de 1922. Va ser un casament sonat i fins i tot uns tiets de la Carmen, els Srs. Costa, van fer col·locar una catifa vermella de la casa del carrer Major fins l’església. Els Costa eren uns coneguts sastres de Barcelona i la Carmen era la seva neboda preferida. La convidaven sovint a Barcelona, li comparaven vestits i la invitaven al teatre i fins i tot al ball del Liceu.

La boda va ser servida per l’hotel Suís de la Plaça Major, molt a prop de la casa dels Cardelús. En viatge de nuvis varen anar a Sevilla i Madrid. Es conserva encara el bitllet de tren a Sevilla en primera classe del dia 9 de maig, que va costar 6,40 pessetes. Era un preu rebaixat ja que el doctor Cardelús era el metge del personal de la companyia de ferrocarrils a Sant Celoni. A Madrid, van estar al Gran Hotel Rhin, on van pagar 40 pessetes per l’estada a pensió completa.

A una germana de la Carmen, la Remei, també li agradava el químic de la Sila i, com es va casar amb la Carmen, va decidir fer-se monja. La Remei va ser una excel·lent monja que destinaven com a Superiora a convents conflictius. Va estar a Girona, Pamplona, Palma, Toledo i Zaragoza. La Remei tenia molta influència, per exemple amb el Governador de Palma. Durant la guerra, la Carmen va anar a visitar la Remei a Palma i, un cop allà, es va adonar que el salconduit no els permetia fer la tornada. Gràcies a la Remei i al Governador es va solucionar ràpidament el conflicte.   

El matrimoni Altés Cardelús va trobar habitatge molt a prop del pati de Can Cardelús, a l’actual carrer Anselm Clavé. En aquesta casa, que va ser posteriorment la central de telèfons de Sant Celoni, van néixer els dos primers dos fills, la Carmina i en Santiago.

Més tard van anar a viure a Santa Coloma de Gramenet. Ens ho diu una cèdula personal de novembre de 1925 d’en Santiago. La “cèdula personal” era, a més d’un impost, un document que acreditava estat, professió i residència. Es van traslladar perquè en Santiago havia decidit adquirir una farmàcia a Santa Coloma. El dia 1 de novembre de 1924, ell i el seu soci Amadeu Maristany van signar el corresponent document de compra de la farmàcia del carrer del Pedró número 11. El matrimoni Altés i els seus fills van anar a viure a una casa del número 14 de la plaça Segarra amb planta baixa i jardí a l’entrada que formava part d’un grup de 4 o 5 cases unifamiliars.

La farmàcia aviat es va quedar petita i no van tardar a trobar un altre local, a la plaça de la Constitució número 3, davant l’Ajuntament. Era una casa gran, d’origen masia agrícola, amb dos habitatges i dos locals. Van llogar el més gran amb entrada pel carrer del Pedró i van disposar la farmàcia a la planta baixa i l’habitatge al primer pis. Aquí van néixer tres fills més, el Carlos, l’Albert i el Ricard. En Carlos va morir quan encara no havia complert els dos anys.

Durant la guerra civil la farmàcia no va tancar ni un sol dia gràcies que van nombrar en Santiago Tècnic de l’Industria Làctia Socialitzada de Barcelona pels seus grans coneixements tècnics. Això sí, el van obligar, en contra de la seva voluntat, a afiliar-se a la CNT.

Just acabada la guerra, el juliol de 1939, en Santiago va passar a dirigir una fàbrica de llet condensada de Puigcerdà propietat de la cooperativa Sali (Sociedad Anónima Lechera Industrial). Va anar a viure a la casa anomenada “Villa Maria” al passeig Vernis, casa que va llogar per 200 pessetes al mes. La Carmen i els nens es van quedar a Santa Coloma i en Santiago hi anava cada 15 dies a passar el cap de setmana. Durant l’estiu i les vacances era tota la família que es desplaçava a la casa de Puigcerdà. Al cap de poc més d’un any, en Santiago va deixar la casa i va anar a un pis del carrer España número 25, molt més acollidor i menys fred.

L’octubre de 1943, la filla gran, la Carmina, va morir d’una infecció que li va afectar el cor. El seu pare Santiago sempre va tenir al cap que, si la penicil·lina hagués estat disponible uns mesos abans, la seva filla s’hauria salvat.

En el dia a dia, la Carmen tenia minyona i mainadera per cuidar els nens. Una de les que recorda molt especialment el seu fill Albert és la Teresina. També recorda els menús que programava la Carmen pels seus fills, molta verdura i un dia ou i l’altre peix, sovint roger. 

El desembre de 1945 varen comprar una casa a la carretera de Campins de Sant Celoni. Era la primera de les anomenades torres de can Giralt, tenia uns 1600 m2 i va costar 90.000 pessetes i hi passaven els estius. Aquesta casa va ser després propietat del seu fill Ricard i més tard del seu net, també Ricard.

L’any 1957 van comprar la casa de can Boadella de Santa Coloma, al carrer 27 de Enero, més tard carrer del Pedró. El constructor d’aquesta casa va ser un Buïgas, parent de Carles Buïgas, constructor de les fonts de Montjuïc. La família Altés Cardelús va deixar, doncs, el primer pis de la farmàcia i va anar a viure a la nova casa. Anys més tard, quan es va casar, el fill Albert va anar a viure a la planta superior d’aquesta casa.

A la Carmen i en Santiago els agradava molt el teatre i anaven sovint a Barcelona a veure obres de diferents autors. Una de les actrius preferides era María Fernanda Ladrón de Guevara.

El mes de juny de 1965 va morir en Santiago, el marit de la Carmen. Ella va continuar residint a l’habitatge del carrer Pedró amb la companyia d’una assistent i del seu fill Albert. L’assistent era Mercè Cervera, filla de l’agutzil de Santa Coloma de Gramenet.

La Carmen va ser sempre molt senyora. Una néta seva ens recorda que mai l’havia vist fregir un ou però, això sí, va ser l’àvia qui la va ensenyar a cosir (l’àvia feia habitualment puntes de coixí). A la Carmen li agradava molt llegir, entre d’altres, les moltes novel·les roses de Rafael Pérez Pérez (en va escriure més de 160). 

La Carmen va morir el dijous 5 d’agost de 1993 a Santa Coloma de Gramenet, on va ser enterrada.

avantpassats de Carmen Cardelús